PRESÓ DE PILATS - page 255

que la de pactar amb els vells navegants, si es volia endegar la tasca esquivant
la pressió dels poders fàctics, els quals, precautòriament, mantenien encara
el sabre desembeinat
Calia treballar sense recels , i sota aquesta premissa, amb la recupera–
ció de la Monarquia, s'imposava l'oblit i el silenci com a un conveni inqües–
tionable acceptat per totes les parts. La decisió de promoure el perdó calia
considerar-la com una opció generalitzada, davant la necessitat de fer més
digeribles les trobades i els contactes entre determinades persones que temps
abans havien ostentat el poder, amb unes altres que procedien de l'oposició
i de la clandestinitat.
Pertocant al perdó, resultava molt qüestionable trobar un punt de coin–
cidència absolut, quan la veu popular preguntava què s'havia de perdonar i
qui havia de perdonar. Utilitzant una subtil estratègia s'aconseguí mitigar els
punts de fricció, anunciant que la nova situació política era prou engrescadora,
davant la possibilitat de trobar un camí de convivència i d'assentiment, que
hauria de retornar al seu lloc moltes reputacions i moltes honorabilitats ve–
xades. Aquesta era l'espectativa d'un segment important de la societat cata–
lana -extensible a altres zones de l'Estat-, a la qual ningú no consultà com
a part molt afectada, per si convenia reclamar a favor seu una necessària
rehabilitació, ja fos revisant expedients
i
sentències penals, reparant expolia–
cions , indemnitzant familiars que van sofrir la destrossa del seu patrimoni o
la mort del s seus progenitors. Amb el canvi i el pacte de transició, aquesta
gent van trobar-se davant la sorpresa que els mateixos personatges que els
havien perseguit i condemnat i els havien marginat per llur fidelitat a Cata–
lunya i a la llibertat, de sobte, des de la nova poltrona que ocupaven protegits
per un segell diferent, els feien tramesa d'un missatge conciliador recomanant
la cicatrització de velles ferides amb la pràctica del perdó i de l'oblit, si hom
volia emprendre el camí d'una pàtria nova. Tant es podia interpretar com un
consell o com una intimidació.
En aquells moments ben poca gent es movia sota l'impuls d'una ven–
jança, puix que interessava més ajudar a falcar la nova situació que s'havia
obert amb la mort del dictador. Ningú no es proposà exigir responsabilitats,
en considerar que resultava inoportú i inútil. Així, impregnats tots els nous
líders i capdavanters de l'assossec que els donava treballar amb la seguretat
de no existir greuges comparatius, restava com una simple anècdota la re–
pressió que durant quaranta anys havia imposat la dictadura.
La democràcia ha seguit consolidant-se, i lentament han desaparegut
els fantasmes de la intriga i la conjura que podien fer perillar la seva esta–
bilitat. Tothom s'expressa en llibertat, i en molts casos es cau en el lliberti–
natge, trepitjant els drets aliens. És el cost d'una fórmula de convivència,
aplicada a favor d'un col·lectiu encara poc sensibilitzat per a la pràctica
democràtica. El govern va superant els conflictes sectorials que sorgeixen en
255
1...,245,246,247,248,249,250,251,252,253,254 256,257,258,259,260,261,262,263,264
Powered by FlippingBook