Page 168 - 00004 - Els templers de les terres ... Vol I

Basic HTML Version

rendes. A més, la qüestió no restava gens clara, quan en cap de les transaccions efec­
tuades durant els regnats d ’Alfons el Cast i de Pere el Catòlic, que suposaren modifi­
cacions substancials en el règim senyorial, no s’esmentaven per a res els drets dels
Montcada. Tot i ésser evident que els drets dels Montcada s’havien reservat pels
documents administratius existents del final del segle XII i principi del XIII, també
ho és que els oficials templers consideraven la seva autoritat superior.
Així, per un document sense data que cal situar en el primer quart del segle
XIII, fra Ponç Menescal demanava a Ramon de Montcada que presidís i arbitrés les
querelles que els templers tenien contra els hospitalers de Tortosa. En un moment
del procés, per raó de les queixes del mestre hospitaler, el templer s’adreçà al
noble, que presidia l’acte, i l’impel·lí perquè procurés que els hospitalers els fessin
justícia, adduint que Ramon de Montcada guardava Tortosa pels frares del Temple
i que, per això, els restava obligat(52). Com afirma Shideler, aquest testimoni no
podria ésser més eloqüent quant a la posició màxima dels templers en relació amb
els seus drets a Tortosa(53).
A més, disposem d ’un nou text esclaridor respecte d ’aquest punt, redactat uns
anys després de l’anterior, el dia 10 de març de 1234. Per ell, el mestre provincial
de l’Orde, de consell de les principals dignitats templeres del país, concedia a Mar­
garida, muller del noble Guillem de Montcada i filla del vescomte de Narbona, els
35.000 sous que el seu marit li havia promès en les esposalles. Però, a banda de
restar prou palesa un altre cop la coneguda disponibilitat de numerari del Temple
i les dificultats econòmiques que per aquells moments pogués passar el llinatge de
Montcada, el que ens interessa ara és que aquests diners es garantien sobre el dret
i el domini que Guillem de Montcada tenia a Tortosa pels frares en feu<54). El con­
tingut del document és explícit:
“super omne ius et dominium quod... habet et tenet in
Dertosa... pro nobis adfeudum”.
Es evident que els frares jugaven en posició d ’avantatge en redactar-lo, i que
no era gens bo el moment pel qual transcorria el jove Guillem de Montcada, quan
s’havia vist obligat a demanar un préstec als seus propis rivals en el domini de la
ciutat. I és evident també que els frares, des d ’una millor posició, jugaven a dir que
els Montcada tenien la part de Tortosa per ells i en el seu nom, amparant-se potser
en les successives donacions i ratificacions reials de què havien estat objecte, i obli­
dant que tot provenia només del mateix sobirà. Amb tot, malgrat el pes dels formu­
lismes documentals i de les circumstàncies negatives, la realitat no podia distar
gaire del manuscrit.
Com ja hem vist i ens tocarà encara analitzar en capítols successius, l’activitat
dels Montcada com a senyors es deixarà sentir força sobre la ciutat, presidint tribu­
nals de justícia*55’, nomenant càrrecs dins l’aljama sarraïna(56) o concedint carta de
52. ACA, GP, sèrie 2a, Tortosa,
cartulari,
doc. 145, fol. 47r.-v.
53. J. C. SHIDELER,
Els Montcada...,
pàg. 190.
54. Apèndix I, doc. 41.
55. ACT,
cartulari núm. 2,
fol. 55v.-57v.
56. ACA, C, pergamins de Pere I, núm. 258, i dejaume I, núm. 43. Per a aquest darrer, vegeu Apèndix I, doc. 4.
166