Page 226 - 00004 - Els templers de les terres ... Vol I

Basic HTML Version

cavallers i Ramon amb cinquanta. Diu la crònica que la desaparició d ’aquests dos
magnats féu saltar les llàgrimes del rei Jaume.
Respecte del domini senyorial sobre Tortosa, ja ha quedat dit que, d ’ençà de
1215, restava definitivament establert i basat en l’existència de dos consenyors, el
comanador del Temple i Ramon de Montcada. I, si bé és difícil de determinar el
percentatge exacte d ’ambdós senyorius, sembla prou evident la preeminència dels
templers i el paper secundari dels Montcada. De fet, tot el segle XIII s’escolarà
amb la pretensió continuada dels frares que els barons reconeguin que tenen el
domini de Tortosa en el seu nom i amb caire de feudataris seus.
Quant a la seva actuació concreta sobre Tortosa durant els primers anys del
regnat dejaume I, ressenyem que el primer de juny de 1216 el trobem nomenant,
ju n tam en t amb el comanador de Ribera, el cadí de l ’aljama sarraïna de la
ciutat(238). Pocs anys després, el 18 d ’agost de 1219, lliurava al mateix preceptor de
Ribera i al comanador de Tortosa tots els drets que posseïa sobre els béns de
Bernat i Maria de Savassona i rebia, a canvi, la quantitat de 14 masmudines(230).
Sabem que Maria de Savassona havia testat el juny de l’any anterior, amb llegats de
tipus pietós i disposició dels béns a favor del seu marit(240). Aquest, Bernat de Savas­
sona, havia atorgat testament pocs mesos després, el 19 d ’abril de 1219, i havia
lliurat la majoria dels seus béns al Temple(241>. Mort el matrimoni Savassona, els
frares prengueren possessió de les propietats llegades i Ramon de Montcada
reclamà aleshores certs drets, que es compensaren amb una quantitat en metàl·lic.
Aquest text palesa, de bell nou, la necessitat de numerari per part del casal de
Montcada i la varietat de sistemes que empraren per tal de superar el seu endeuta­
ment, gairebé crònic.
Encara, el 12 de juny de 1227, el trobem com a àrbitre, jun tam en t amb el
bisbe Ponç de Torrella, de les reclamacions presentades pels templers i hospitalers,
sobre determinats fets criminals comesos per uns i altres de Flix a Tortosa(242). I,
finalment, pocs mesos abans de morir a Portopí durant la presa de Mallorca, el 15
de maig de 1228 atorgava juntament amb el comanador de Ribera, carta de fran­
quesa a vint-i-cincjueus, la significació de la qual ja ha estat comentada<243).
Mort Ramon II el Jove en la campanya de les Balears el 1229, el succeí en el
senyoriu de Tortosa el seu fill
Guillem I.
Malauradament, l’estudi de Shideler fineix
en aquest punt i la historiografia clàssica presenta excessives llacunes<244). Tanma­
238. Apèndix I, doc. 4.
239. Apèndix I, doc. 19.
240. Apèndix I, doc. 13.
241. Apèndix I, doc. 16.
242. Apèndix I, doc. 30.
243. Apèndix I, doc. 32.
244. Vegeu, per exemple, S. SOBREQUÉS I VIDAL,
Els barons de Catalunya,
Barcelona: Vicens Vives, 1980
(4a ed.), pàg. 112-114. Afirma que Guillem I prenia part en la campanya mallorquina amb el seu pare
i que obtingué bons heretaments després del repartiment. El fa morir vers el 1278, després d ’haver
ocupat el càrrec de procurador general de Catalunya el 1273 i d ’haver lluitat el 1276 en la sagnant
batalla de Luixent, a la vora del seu germà Pere, el mestre provincial, i al costat del rei Jaume I. A
més, afirma que en data incerta obtingué la senyoria de Fraga.
224