Page 227 - 00004 - Els templers de les terres ... Vol I

Basic HTML Version

teix, tractarem de resseguir el fil del capítol, incidint en el vessant dels Montcada
com a senyors de Tortosa. Així, tot just un any després de la mort de Ramon,
trobem el seu fill Guillem ocupat en l’afer de l’herència dels Savassona. En efecte,
el 9 de setembre de 1230 Guillem de Montcada tornava al Temple una vinya que
havia de posseir durant tres anys arran d ’una composició signada entre el seu pare
i el comanador de Ribera. La vinya en qüestió havia estat de Bernat de Savassona,
el qual l’havia llegat als templers. Tot fa pensar que l’afer no es liquidà amb la
cessió de 1219 i que calgué un acord posterior. Ara, Guillem de Montcada rebia
dels frares la prestació, també pe r tres anys, de 600 quarteres de vi del seu
celler(245).
Pocs anys després, el 10 de març de 1234 se signà un document, significatiu
quant a l’anàlisi de l’estructura del règim senyorial, però igualment revelador per a
l’estudi dels Montcada. El mestre provincial concedia a la muller de Guillem de
Montcada, Margarida, filla del vescomte Eimeric de Narbona, els 35.000 sous que
el seu marit li havia promès en les esposalles, quantitat que s’assegurava sobre el
domini que el noble tenia a Tortosa en feu dels frares(246). Ultra la problemàtica del
domini senyorial, el text és del tot explícit quant a l’estat del noble, completament
endeutat com els seus progenitors, fins al punt que hagué de demanar un préstec
als seus propis rivals i garantir-lo sobre un dels pocs elements del seu poder.
S’escolen ara uns anys en què el senyor de Tortosa ens apareix ben poc en la
documentació. Per exemple, el sabem present en la sentència de Flix de 1241, i el
25 de maig de 1248 el trobem com a dipositari a la casa del Temple de la quantitat
de 1.000 sous jaquesos, que ara el mestre provincial lliurava a Galcerà de
Montcada, el seu fill<247). D’altra banda, el 28 d ’abril de 1255, la seva muller, Marga­
rida, i llur fill Ramon, donaven llicència a la universitat dels jueus de Tortosa
d ’obligar-se als templers per raó d ’un préstec de 12.500 masmudines(248).
La darrera intervenció documentada de Guillem de Montcada a Tortosa és
del 19 de març de 1258, en el text que recull la sentència dejaume I sobre les injú­
ries i danys que determinats ciutadans havien inferit a l’Hospital, al Temple i al
monestir de Benifassà(249). La historiografia clàssica el fa morir vers el 1278, però el
cert és que el mes d ’abril de 1261 ja apareix com a senyor de Tortosa el seu fill
Ramon, i en un altre text de juny del mateix 1261 es pot llegir
“nobilem Raimundum
de Montecathano, filium quondam Guillelmi de Montecathano’K250).
Per tant, la refe­
rència no pot ésser més concreta per palesar la mort de Guillem I vers el 1260.
245. Apèndix I, doc. 37.
246. Apèndix I, doc. 41.
247. Apèndix I, doc. 68. En efecte, Galcerà de Montcada era fill de Guillem I. Senyor d ’Eslida, casà amb
Estefania, senyora d’Onda, al regne de València, i morí vers el 1275. Cal destacar el paper d ’interme­
diaris dels templers en aquestes transaccions monetàries, sense que ens sigui possible anar més enllà
en la interpretació del text.
248. Apèndix I, doc. 76. Entre els signants del text, figura l’esmentat Galcerà de Montcada, segurament el
fill de Guillem de Montcada.
249. Apèndix I, doc. 85.
250. Apèndix I, doc. 91-93.
225