El Xavi, jove ciclista d'elit, té hora a la consulta de la doctora Pons. Hi entra un pèl nerviós: fa poques setmanes que l'han intervingut quirúrgicament del braç arran d'una caiguda accidental, i avui li han de dir com progressa la seva fractura.

La metgessa el convida a asseure's, i amb el diagnòstic a la mà, i sobretot amb molt de tacte, li comunica una mala notícia: a causa de l'accident, presenta com a seqüeles una limitació de l'extensió dels dits de la mà i una lesió al nervi radial, i això li impedirà que pugui tornar a competir en el ciclisme professional. El Xavi no s'ho pot creure. La doctora haurà de posar a prova les seves habilitats comunicatives per intentar mitigar l'evident decepció del jove esportista.

La metgessa convida el pacient a asseure’s abans de comunicar-li una notícia que li canviarà la vida...

Aquesta és una situació simulada, però ben bé podria haver existit. Els seus protagonistes -no es diuen ni Xavi ni doctora Pons- són en realitat una estudiant de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i un col·laborador amb bons dots d'interpretació. La conversa entre tots dos, de deu minuts de durada, ha estat seguida amb molta atenció des d'una sala de control, on també ha quedat enregistrada per a la seva anàlisi posterior.

Tot plegat es tracta d'un dels exercicis que es duen a terme al Centre de Formació i Innovació en Simulació 'Josep Maria Martínez Carretero' (CFIS), situat a la Unitat Docent de la URV de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus.

Pioner a Catalunya, el CFIS es desenvolupa a l'entorn d'un gran plató per on passen tots els estudiants de Medicina i Ciències de la Salut de la URV d'entre 3r i 6è curs, dins de les pràctiques de la carrera. I a banda d'exercicis pràctics de relació metge-pacient com el que t'acabem d'explicar, també han de fer front a simulacions de casos estrictament mèdics (diagnòstics, reanimacions, intervencions...) de diferent nivell i dificultat. Unes i altres esdevindran molt útils per al seu dia a dia com a futurs metges o metgesses.

El CFIS funciona des de 2016, i ha estat creat i equipat amb l'ajut de la Diputació de Tarragona i del Consell Social de la URV. El centre permet que estudiants i professionals de la sanitat i també d'altres àmbits (cossos de seguretat, protecció civil, personal d'ajuntaments, professorat d'escoles i instituts...) adquireixin, mitjançant la simulació, competències que els permetin desenvolupar millor la seva feina. Tot plegat contribueix a reduir la taxa d'error humà i millora els camps assistencial i sanitari, destaquen el director del CFIS i degà de la Facultat, Antoni Castro, i el subdirector d'aquest servei, Ramon Descarrega.

L’ànima del CFIS. Els doctors Descarrega i Castro conversen amb una alumna al Centre de Formació i Innovació en Simulació

Una prova clara de la utilitat d'aquestes pràctiques és el recent episodi en què agents de la Guàrdia Urbana de Reus van salvar la vida a un veí de la ciutat que havia patit un atac de cor. L'ús del desfibril·lador i les pràctiques que els policies locals van dur a terme al Centre de Formació i Innovació en Simulació van ser claus per reanimar aquesta persona. D'aquest fet se'n va fer ressò diverses notícies a la premsa.

Les pràctiques de simulació continuen al plató del CFIS: la doctora Imma Vallverdú rep un grup d'alumnes i els exposa un nou cas que requerirà d'una actuació ràpida: acaba d'arribar a urgències una persona inconscient; cal fer-li un diagnòstic i actuar en conseqüència.

En aquest cas, el pacient no és un voluntari que fa de malalt simulat, sinó un maniquí multifuncional de darrera generació.

El 'pacient' no respira. Està en aturada cardíaca. Al seu voltant, els estudiants s'apressen a atendre'l seguint els protocols establerts en aquest cas.

La pràctica també se segueix de prop des de l'interior de la sala de control, on la doctora Vallverdú analitza cada pas.

Finalment, el 'malalt' és reanimat gràcies a l'atenció rebuda. El grup d'alumnes respira alleujat. La pràctica, que ha servit per fer front a una situació estressant, acaba amb èxit. Els estudiants continuen acumulant 'hores de vol' al plató del CFIS.

El Centre de Formació i Innovació en Simulació ‘Josep Maria Martínez Carretero' rep el nom d'un professional de la medicina (1951-2008) que va incorporar els estàndards de simulació en el marc de la formació del col·lectiu sanitari, mitjançant les proves d’Avaluació Clínica Objectiva i Estructurada (ACOE). A banda de les pràctiques periòdiques amb l'alumnat, el CFIS dona a conèixer i promou aquest vessant formatiu a través de publicacions i ponències adreçades al col·lectiu mèdic d'arreu de l'Estat.

Un equip de pacients ficticis de diferent edat i complexió física col·labora amb el CFIS, pioner a Catalunya

L'equip l'integra una desena de persones, encapçalades pels doctors Castro, Descarrega i Vallverdú, amb l'inestimable ajut dels pacients simulats, actualment una cinquantena de persones de diferent edat i complexió física que exerceixen periòdicament la seva funció, segons les necessitats de cada cas. Uns i altres reben la formació adequada per tal de posar-se a la pell d’un malalt (s'aprenen la biografia i historial mèdic d'un suposat pacient i la manera en què l'han d'exposar a l'estudiant) i també per poder valorar posteriorment la pràctica duta a terme per l'alumne.

El CFIS camina amb pas ferm per convertir-se en el referent pel que fa a les simulacions mèdiques a Catalunya. Des de la Diputació de Tarragona, impulsem aquest centre en base a la nostra vocació de servei a la ciutadania i de millora de les condicions de vida al Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. Les persones són la nostra prioritat.