El mausoleu del General Prim torna a lluir gràcies a l'ajut de la Diputació

El president accidental de la institució, Albert Vallvé, copresideix la inauguració del sarcòfag que acull les restes de Joan Prim. La Diputació ha sufragat el 70% de la restauració del monument funerari, que serà declarat Bé Cultural d'Interès Nacional

07/06/2014
Cultura
Reus
Premsa
Moment en què Nin, Pellicer i Vallvé destapen el remodelat sarcòfag
Moment en què Nin, Pellicer i Vallvé destapen el remodelat sarcòfag

El president accidental de la Diputació de Tarragona, Albert Vallvé, ha inaugurat aquest dissabte al matí la restauració del mausoleu del General Prim, juntament amb l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, i el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Quim Nin. A l’acte han assistit la directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, Àngels Solé; membres del Consistori reusenc, de diferents institucions públiques, de la comissió de l’Any Prim i d’entitats ciutadanes, a més de familiars de l'il·lustre reusenc assassinat el 1870 quan era cap del Govern espanyol.

La nova ubicació del mausoleu, al Cementiri de Reus, s'ha fet realitat un cop completats els treballs de restauració. La Diputació de Tarragona ha assumit el 70% del cost de la intervenció, mentre que la Generalitat de Catalunya (a través del Centre de Restauració de Béns Mobles) s’ha fet càrrec del 30% restant. El cost total de la restauració ha estat de 80.942,30 euros.

El mausoleu és obra de l’artista Plácido Zuloaga, qui el va realitzar a Eibar (Guipúscoa) durant els anys 1874 i 1875, amb ferro i aplicació de la tècnica del damasquinatge, mitjançant decoració de garlandes florals i geomètriques en fils d’or i argent. L’escultor francès Émile Hébert és l’autor de totes les parts esculturades del sarcòfag, fetes en bronze i recobertes amb argent.

La intervenció del Centre de Restauració de Béns Mobles ha suposat deu mesos de treball intens, amb un equip de quatre conservadors-restauradors. També s’ha intervingut el taüt de fusta folrada de vellut negre i galons daurats ornamentals, amb creu metàl•lica a la tapa superior, que estava dins del mausoleu i que contenia el taüt de plom.

El president accidental de la Diputació, Albert Vallvé, ha destacat la implicació d’aquesta institució i del seu president, Josep Poblet, en la restauració del mausoleu i en la resta d'iniciatives incloses a l’Any Prim, que commemora el bicentenari del naixement del general reusenc. Vallvé ha destacat la figura de Prim, al qual ha definit com “un home d’Estat”, que, al mateix temps, “defensava els drets dels catalans i no oblidava les seves arrels reusenques”. De la seva part, el delegat de la Generalitat a Tarragona, Quim Nin, s’ha referit a Prim com “un home d’honor, de valors profunds i de lleialtat”. Així matex, ha agraït la tasca de la Diputació, de l’Ajuntament i de la resta d’institucions i entitats que difonen la figura de l’il•lustre reusenc. L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha tancat el torn de paraules agraint el suport de les institucions en la restauració de mausoleu, i ha anunciat que l’Ajuntament demanarà que aquesta obra sigui declarada Bé Cultural d’Interès Nacional atès el seu valor artístic i històric.

Joan Prim i Prats
Joan Prim i Prats neix a Reus el 1814 i mor assassinat a Madrid el 1870. És el polític català més important del segle XIX, i ocupava el càrrec de cap del Govern i Ministre de la Guerra en el moment de la seva mort. En tractar-se d’un cap d’Estat, el govern va ordenar construir un gran mausoleu al “Panteón de Hombres Ilustres”, al costat de la Basílica d’Atocha, on també reposen les despulles d’altres polítics.

La ciutat de Reus va sol•licitar, des d’un inici, les restes del seu fill il•lustre, i amb motiu del centenari de la seva mort, les despulles es van traslladar a Reus, juntament amb el gran mausoleu de Plácido Zuloaga. El monument es va instal•lar en una placeta entre pins en el Cementiri General de Reus.

El mausoleu
Es tracta d’una de les obres cabdals de l’artista, seguint tendències neoclàssiques i renaixentistes. Inicialment, el mausoleu té tres parts: el sarcòfag o caixa on reposa el taüt amb les restes, que se sosté per quatre potes i està cobert per la figura jacent del general. Té una decoració central de plafons de bronze i plata repussada, amb escenes de guerres: “Batalla de Castillejos” i “Entrada del General a Madrid”; quatre plafons amb retrats de militars romans; l’escut, esmaltat, i el nom, orlat i damasquinat. A la part inferior, hi ha quatre aplics de bronze, pintats i platejats, amb el rellotge i la calavera. A la resta del sarcòfag, el ferro té una preparació amb ratlles fetes mitjançant una ganiveta molt afilada, que va ser invenció de l’artista, per col•locar els fils d’or i plata més ràpidament i donar més qualitat al treball, al qual s’acabarà donant una capa de pavó negre al ferro.

Amb la mateixa tècnica del damasquinatge, el mausoleu portava un baldaquí sostingut per quatre columnes amb florons i una creu al centre superior. Actualment, es creu desaparegut. Quan es va portar a Reus, encara s’hi va col•locar la reixa perimètrica, però aquesta desapareix en el moment que es munta l’urna de vidre que el cobreix. La part actualment exposada es compon d’unes 150 peces, un muntatge peça a peça mitjançant uns 10.000 cargols, amb un pes total de 1.800 Kg.

Restauració i conservació
L’estat de conservació del mausoleu era deficient en la part decorativa del sarcòfag. El ferro rovellat a causa de les humitats era la causa principal del deteriorament. Era una oxidació superficial intensa, per sobre i per sota del metall noble, que produeix bombolles, aixecaments, doblecs, despreniments i pèrdues de material. També hi havia diverses alteracions de la plata, amb enfosquiments i llacunes considerables, així com una gruixuda capa de greix.

La intervenció de restauració ha consistit a fer una neteja mecànica dràstica del greix, sobretot en les zones internes; les parts decoratives externes s’han netejat mecànicament i químicament en superfície, així com internament en les zones amb aixecaments, que netes i inhibides han rebut l’adhesió de les parts doblades o aixecades que encara es mantenen a lloc, algunes subjectes per l’oxidació. Un cop acabat el procés d’inhibició, s’ha aplicat una capa de protecció per preservar-lo dels agents externs que el podrien malmetre de nou.

Etiqueta: 
Diputació
Galeria d'imatges
  • Vallvé, durant el parlament inaugural
  • Un altre moment del parlament
  • Els assistents han participat posteriorment en una visita guiada pel cementiri
  • Assistents davant del mausoleu