Concert de piano a càrrec d'alumnes de l'ESMuC

Dimecres 14 de març a les 18.30h
Entrada gratuïta
Auditori Higini Anglès

Un any més ens visiten els alumnes de l’ESMuC per oferir-nos un concert de piano. Aquests nois i noies conformen un apart del talent emergent del país de l’especialitat de piano.

PROGRAMA

Toia Conejo -. A. Mozart: Sonata en re major K311
Marc Font  -L. Beethoven: Sonata en do major op. 53 "Waldstein"
Francisco Martí -J. Brahms: Variacions sobre un tema de Paganini (1er quadern)
Adrián Ferrer -F. Liszt: Mazeppa
 

NOTES AL PROGRAMA

Sonata en re major K311 – W.A.Mozart

La va escriure durant una estada a Augsburg i Mannheim, el novembre-desembre de 1777 i és una obra contemporània de la seva Sonata K. 309.

La sonata segueix l'esquema habitual de 3 moviments:

  • Allegro amb spirito
  • Andante amb espressione
  • Rondeau (allegro)

El primer moviment, Allegro amb spirito, que està en forma sonata, té un primer tema a semblança d'una obertura orquestral i el seu segon tema, en la tonalitat de la dominant (la major), és més tranquil. La secció de desenvolupament es basa gairebé per complet en els últims quatre compassos de l'exposició.

El segon moviment, Andante amb espressione, té una estructura ABABA amb una coda final episòdica. La melodia del segon tema està enriquida amb un ritme sincopat, tot acompanyat per acords trencats a la mà esquerra.

 

Sonata en do major Op. 53 “Waldstein” – L.van Beethoven

La Sonata per a piano núm. 21, en do major, opus 53 de Beethoven, coneguda com a "Waldstein", és considerada com una de les sonates més destacades del seu període central. Va ser composta entre 1803 i 1804, publicada el maig de 1805 i dedicada, com algunes altres obres, al comte Ferdinand von Waldstein, amic i protector de Beethoven des de 1784.

Té tres moviments:

  • Allegro amb brio. La sonata obre memorablement amb uns acords en staccato, tocats en pianissimo.
  • Introduzione. Adagio molto - attacca
  • Rondo. Allegretto moderato

L'Adagio molto del segon moviment destaca especialment per la seva simplicitat. Tan sols són 28 compassos, davant dels 302 del primer moviment i els 543 de la resta del segon moviment, i a més, cadascuna de les tres parts que el componen no compta amb més d'una desena de compassos. Les frases d'aquest moviment són de dos compassos de mitjana, i no implica més que algunes notes.

El segon moviment acaba en una semicadència amb un calderó, i s'encadena directament (hi ha la indicació attacca) amb el tercer moviment, el Rondó.

 

Variacions sobre un tema de Paganini (1r quadern) – J.Brahms

Les Variacions per a piano sobre un tema de Paganini Op.35 estan formades per dos quaderns, cada un amb catorze variacions, i es van compondre en els anys 1862 i 1863 durant les estades de Brahms a Viena. Estan basades en el Caprice n.24 en La m de Niccolò Paganini. És impossible parlar d’aquestes variacions i no mencionar al pianista i amic de Brahms, Karl Tausig, ya que va ser ell qui possiblement li va transmetre la idea d’un piano acrobàtic i va aconsellar a Brahms en la selecció. Van ser publicades per Rieter-Biedermann el 1866 i estrenades a Viena amb el mateix Brahms al piano el 17 de març de 1867, encara que hi ha altres fonts que indiquen que la primera interpretació de les variacions va tenir lloc a Zurich, el 25 de novembre de 1865, amb Brahms al piano.

Ens troben davant un punt culminant en el gènere de les variacions en Brahms. A més de les Op.35, Brahms va escriure per a piano sol unes altres quatre sèries de variacions: les Variacions sobre un tema de Schumann Op.9, les Op.21 nº1 i 2, i les

 

Mazeppa – F.Liszt

L’estudi trascendental nº4 “Mazeppa” en re menor és el quart dels dotze Études d’exécution transcendante. Liszt es va inspirar en un poema de Victor Hugo titulat Mazeppa. En ell es narra la història d’un escuder ucranià anomenat Iván Mazepa, que lliguen dalt d’un cavall i que es deixa anar al galop, i que desembocarà en una situació crítica pels dos. Finalment, Iván Mazepa és coronat rei.

Aquest estudi té algunes parts clarament diferenciades. Després d’una breu introducció, es presenta el tema principal en octaves acompanyades per una ràfega de terceras a la zona central del teclat que donen la impressió de ser un cavall en ple galop. Just després, el tema principal torna de manera més suau. Al finalitzar una escala en octaves, apareix un “Lo stesso tempo”, seguit d’un “Il canto espressivo ed appassionata assai” on ressorgeix el tema principal. A la secció “Animato” és on es pot apreciar més clarament la tornada del tema inicial. Com a final, Liszt utilitza un grandioso coda per representar la seva pròpia interpretació de l’últim vers del poema de Victor Hugo: "Il tombe, et se relève roi !" (francés: "Cae para levantarse rey" o "Cae y se levanta rey").