Història del centre

Façana del Palau Bofarull

 

La història d'aquest Centre s'inicia el curs 1974-75, moment en què es constitueix una delegació del Conservatori Professional de Música de la Diputació de Tarragona, ubicat al Centre de Lectura de Reus.
El professorat formava part, juntament amb els docents dels centres de Tarragona i Tortosa, d'un únic claustre; es tractava, doncs, d'un sol Conservatori amb un sol equip directiu, però amb tres seus diferents.
La situació descrita perdura fins al curs 1996-1997 en què, amb data de 12 de juny de 1997, se signa el Conveni entre el Departament d'Ensenyament de la Generalitat i la Diputació de Tarragona, amb el qual s'obté el reconeixement com a Escola de música de la Diputació a Reus.
En l'organigrama de la Diputació de Tarragona aquesta Escola forma part de l'Organisme Autònom Administratiu Conservatori Professional de Música.
La seu actual de l'Escola i Conservatori de Música de Reus és, des del curs 92-93, el Palau Bofarull de Reus. L'edifici fou construït el 1770 per l'arquitecte Francesc Bofarull, germà del propietari Josep Bofarull i Gavaldà, que va ser Batlle de la ciutat i que va accedir a la noblesa per mitjà de tres concessions reials.
De l'antic casal, en resta sense modificacions el Saló Noble, que compta amb una decoració de frescos al sostre realitzada per Pere Pau Montanyà el 1788.
La família Bofarull va residir-hi fins al 1863. Més tard va ser ocupat per la societat recreativa "El Olimpo" i el 1936 va ser confiscat per la FAI. Acabada la guerra va ser ocupat pel Frente de Juventudes fins que, a la dècada dels quaranta va passar a mans del Club Natació Reus Ploms. El 1986 va ser comprat per la Diputació de Tarragona a fi de restaurar-lo i establir-hi la seu del Conservatori.

Tags: 

Category: