Exposicions itinerants

Les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre tenen una riquesa festiva extraordinària, que les ha convertides no sols en un territori de valor especial pel que fa al seu patrimoni etnogràfic, sinó que a més algunes de les seves celebracions han esdevingut model per a bona part de Catalunya. El foc festiu ha estat històricament un vèrtex referencial al llarg dels diferents cicles del calendari anual. Precisament, algunes de les manifestacions que en formen part han experimentat una gran revalorització en la darrera etapa democràtica i són un dels aspectes que han viatjat més enllà de les nostres contrades, especialment cap al País Valencià i les Illes Balears.

Avui en dia

Darrerament s’ha tendit a identificar el foc festiu amb la pirotècnia. Aquesta mostra, però, evidencia una riquesa molt més plural. El foc se’ns ofereix amb tipologies múltiples, que han permès la coexistència de ritus atàvics autòctons i de progressius préstecs culturals empeltats en la tradició per solidificar-la.

Paradoxalment, l’exposició neix en un context legislatiu en què la darrera directiva europea sobre pirotècnia no ha tingut en compte la diversitat d’Europa. Les riberes mediterrànies han mantingut uns usos i diàlegs amb els artificis pirotècnics absolutament diferents dels del nord. Per això emfasitzem els seus valors patrimonials.

El fet que la UNESCO hagi establert com a línia prioritària la preservació i revitalització del patrimoni immaterial —com les tradicions i les festes—, fins al punt d’aprovar el 2003 la Convenció per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, ha de revaloritzar-lo i protegir-lo contra processos globalitzadors i accelerats de transformació que posen en perill la continuïtat, la intimitat i l’originalitat intrínseques.


Pràctiques que perviuen en el record

Aquesta mostra no oblida pràctiques i ritus que els nostres avantpassats van celebrar en les diferents festes de l’any. Records de ninots d’espígol a la serralada, temptacions antonianes a la vora del riu, teieres que espetegaven en les nits gelades de l’hivern, tenebraris salmaires, àspids i grius ferotges, galejadors de pólvora, fuades de jotes foguejades, etc. teixiren el paisatge d’una festa autòctona i meravellosa que encara perviu en el record —de vegades afeblit— de vells informants. Tot aquest imaginari col·lectiu és servit en aquest itinerari pel foc festiu amb la voluntat de servei a les persones i comunitats que un bon dia puguin necessitar un mirall en el qual reconèixer-se i identificar-se com a poble, vila o ciutat.

Característiques tècniques [+]
Contingut