Projecte remodelació Plaça de Braus - Tarraco Arena Plaça
La Història
Cap al 1881, la idea de construir un gran coliseu modern a la ciutat de Tarragona, va començar a quallar a les tertúlies del Cafè Clara de la Rambla Nova. Altres ciutats de Catalunya ja tenien places de braus, i aquestes edificacions foren, des del seu principi, seu imprescindible per a la realització de tot tipus de manifestacions culturals i folklòriques.
A meitat del 1882 s’agruparen els accionistes, industrials i altres propietaris dels terrenys de la futura Plaça de Braus i van constituir la Societat que faria possible l’edificació.
Les gestions foren llargues. Trobar lloc d’emplaçament, consultes municipals, estudis, terrenys, accessos i finançament. El 23 de febrer del 1883 el municipi acordà concedir el permís corresponent.
El Sr. Salas i Ricomà, l'arquitecte de la plaça, era considerat el millor arquitecte de l’època a la nostra ciutat; també va ser arquitecte municipal, provincial i de l’arquebisbat. Era un gran urbanista i un coneixedor molt notable de les noves tècniques constructives.
La construcció de la Plaça de Braus repercutí profundament en l’aspecte urbanístic de la ciutat. És una de les primeres grans obres del Nou Modernisme a les comarques de Tarragona. La Plaça de Braus té un sentit eminentment artístic i arquitectònic.
Es va construir en un espai despoblat i en bona part dedicat a conreus i cases de camp, i concretament el futur edifici, s’esqueia sobre el que havia estat el citat fortí o baluart d’Orleans. Durant el transcurs de les excavacions es trobà una columna romana que va ser cedida a la Reial Societat Arqueològica.
La plaça disposa de 3 pisos -els dos superiors coberts- i un redol de 55 m; la construcció és de murs de pedra blanca del país i verdugades de maó vermell; la façana és de planta poligonal de 48 costats i un diàmetre de 95 m. La seva capacitat és per a 17.000 espectadors.
Les obres de construcció van finalitzar el 1883, i el mateix mes de setembre es va inaugurar.
En el decurs del temps ha patit diverses reformes estructurals, sobretot a causa de l'adaptació a les normatives de seguretat pública. La Guerra Civil ocasionà danys molt importants a la Plaça de Braus i va ser reconstruïda dels desperfectes els anys 1941-1950.
La Llei 9/1993, de 30 de setembre de Patrimoni Cultural Català va catalogar-la com a bé cultural d’interès local.
Des de l’any de la seva construcció fins avui, la Plaça de Braus de Tarragona ha estat escenari d’espectacles de tota mena: curses de braus, circ, teatre, festivals, concerts, sardanes, capgrossos i manifestacions folklòriques diverses. I, cada dos anys, és escenari del Concurs de Castells.
La Plaça de Braus, malgrat la seva gran capacitat d’aforament, no tenia suficient versatilitat en la celebració d’espectacles. Això era degut a la seva característica principal: ser un recinte descobert. El fred o la pluja feien minvar considerablement les seves possibilitats d’ús.
El juny de 2005, la Diputació de Tarragona, encarregà el projecte de remodelació i cobriment de la plaça de braus, per tal d’adaptar l’edifici a les necessitats actuals tot respectant la seva arquitectura i història.
