Confluències en art i educació - page 10

13
saràendubteel fonamentmateixde lanovadisciplinad’educacióartística.L’anomenada
pedagogiacrítica
entraen
escenaperproblematitzar l’essènciamateixadelconeixement i lesdisciplinesescolars.Ensadonemqueelssabers
nosónneutrals,queporten ideologies implícites i legitimen,peraccióoomissió,determinatsdiscursos.
L’educacióartísticaabandonaprogressivamentel seuentotsolamenten la institucióart i entén les imatgescom
quelcomvinculataunescoordenadessocials, històriques, ideològiques.Exploraelssentits implícits i explícitsde
les imatges per fer-nos-en conscients. L’art, com aobjected’estudi, és posat sota sospita. Descobrimquehi ha
unanarracióoficialde lahistòriade les imatges, iqueunes tradicionsculturalss’han imposatsobre lesaltresper
motiusquetenenaveureamb l’etnocentrismeoelpatriarcalismede laculturaoccidental (Duncum,2001;Efland,
Freedman,Stuhr,2003).
Potser tambéenaquestpuntespot traçarunparal·lel ambel quesucceeixalmónde lesartsvisuals. El discurs
unívocde lamodernitat s’estanca i l’arenaartísticaviu la irrupciódeveusfinsaleshoressoterradesominoritza-
des: discursosdegènere,multiculturalitat, opcions sexuals. Foster (2001) enuncia la sevaconeguda formulació
de l’artistacomaetnògraf,quetranscendeixels límitsdelmuseuo lagaleriaper imbricar-seenuncol·lectiusocial.
L’artistaassumeixunafortadosidecompromís i faseva laveudegrupsdesafavorits,col·lectiussilenciats,
minories
senseveu.Posaelseutreballalserveide la lluitacontra lesdesigualtats.Apareixenconceptescom
ComunityBased
Art
oArtPúblic.
Peraltrabanda,desdeWarholenendavant, lesrígidesfronteresentrealta ibaixaculturas’esquerden i lesformes
culturalsdialoguenenun intercanvi ric imultidireccional. El rolmateixde l’artistaautorquedaenentredit i les
imatgespassenaserpatrimonidelreceptor.Eneducació, l’artdeixadeser l’únicobjected’estudipossible iapareix
lanocióde
culturavisual
.Entenemque l’aprenentatgeéssituat,queresponaunscontextosdeterminats iqueha
decomptarambelsparticipants i lasevacultura.
La líniaargumental seguidafinsaquí assumeixqueelsdocentsacudeixenalmuseud’artambel seualumnatper
cobrir lesdemandesd’uncosdecontingutsdisciplinars, relacionatssobretotamb ladidàcticade lesartsvisuals
oambelconeixementsocial.Tambécaldriaobjectaraquestasuposició idestacar l’interèscreixent,a lesaules,pel
treballdecaràcter interdisciplinari.Eldebatpedagògic,depenetració lentaa lesaulesperòorientatiudetendèn-
cies, sembladesplaçar l’interèsdesde l’aprenentatgedecontingutsdisciplinarscapa lacompetència,entesacom
acapacitatpermobilitzarelconeixementensituacionspràctiques.Situacionsquesónafinsa larealitatviscudaper
l’alumnat.Això implicaqueelconeixementnos’had’abordarnomésenformadesabersabstractes icompartimen-
tats, sinóques’had’aplicarensituacionsmultidimensionals.Demaneraque l’alumnathadegestionarelconeixe-
mentdemaneraautònoma.Algunesde lesconcrecionsmetodològiquesmésconegudessóneltreballperprojec-
teso l’aprenentatgebasatenproblemes.Entreelsmuseusd’artemergeixenproposteseducativescentradesen
temes transversals inoenobresocol·leccions.Ésel casdel programa “ValueofArt” id’algunesexperiènciesdel
programa“VerbalEyes”de laTateModern,odelCentrodeArteModernade laFundaciónGulbenkian,deLisboa.
Bonapartdelscanvisqueestemesbossantafecten també l’altrecomponentde la tríadaqueensocupa, elsmu-
seusd’art. Elmuseuconvencional, quepreservaundeterminat patrimoni quehemprivilegiat comacomunitat,
prenconsciènciagairebé
aborigine
de la seva funcióeducativa. Elsprimersdepartamentseducatiusdemuseus
1,2,3,4,5,6,7,8,9 11,12,13,14,15,16,17,18,19,20,...142
Powered by FlippingBook