Confluències en art i educació - page 11

14
Confluències en art i educació / L’educació formal com a interlocutora en l’acció educativa del museu
entenen lasevatascadesd’unamentalitat il·lustrada:difonenelsaber iens inicienenelconeixementde l’obradels
mestres.Enforçamuseusactualstrobaríemexemples(alguns,peraltrabanda,excel·lentsenelseupropòsit)detal
líniadetreball.Éselcasd’algunsprogramescom“Oeuvresà la loupe”delLouvre,elsdossiersdidàcticsdelMusée
d’Orsay,elPradooelMACBA.
En tempsmés recents, hanassolitmoltadifusióalgunespropostesque introdueixen lapreocupacióper lacom-
prensió,peròsenseproblematitzar l’objected’estudi.L’exploracióvisualsesistematitzaos’enriqueix,coma lacol·
leccióL’ArtenJeudelCentrePompidoudeParís. Lacomprensió i el raonamentde l’alumneprogressen, el judici
estètices fonamentamillor (Housen, 2001;Yenawine, 1998). Però l’art continuasemblantneutral i immaculat i
lanostraposiciódavant les “gransobres”és lade receptors, encapcascopartícips. Laconcrecióacabasentuna
“estratègiadepensament”universal, aplicablecomunaplantillaa totamenadecontextos, individus i situacions
(Kivatinetz iLópez,2006).
L’anomenada
museologiacrítica
veacanviaraquestestatdecosesadvocantperunrolmésactiudelsvisitants.En
paral·lel alspostulatsde lapedagogiacrítica, ens faadonarqueel coneixementproduït iexposatalsmuseusestà
culturalment,socialment,políticamentieconòmicamentdeterminat.Noval,doncs,l’acceptacióacríticad’unescol·
leccionstriades iposadesenvalorpels
experts
(Reese,2003;Hooper-Greenhill,2003).
Peraltrabanda, lanecessitatd’arrelaral territoriesdevéunapreocupaciócreixenten lamuseologiade lesdarre-
resdècades.Lavinculacióa l’indrettéaveureamb lacaptaciódepúblicsoamb lapròpiatemàticade la institució,
comenel casdelsecomuseus, peròpotser tambéunaopcióprogramàtica.Enel casdelsmuseusd’art, lavincu-
lacióal territori pren la formade treball amb comunitats, barris, col·lectius. Entreelsmolts exemplespossibles
podríemesmentarprogramesdelVictoryandAlbertMuseumcom “BlackBritishStyle”, lesactivitatsdelNevada
ArtMuseum,elCityArtsdeDublin,elSouthTexas InstitutefortheArtsoelprojecte“Hipatia”alMUSAC.Elcanvi
d’enquadramentnoésbanal: lesartsnos’entenen(només)comaproductesacabatsqueelmuseuhadecontenir i
conservar,sinócomapràctiquesqueenspodenserútilsperreflexionar,qüestionar ladesigualtat i transformar la
realitat.La laboreducativadelmuseud’art,enconseqüència,assumeixunrolemancipador.
La inusitadaampliaciódelcampd’interessosde l’activitatartísticaobrepossibilitatsnoves, a lesqualsalgunsmu-
seusdonenrespostes innovadoresrepensantradicalment lasevafunció.També l’educacióformalrecull l’herència
dedècadesderecerca i renovaciópedagògica imaldaperencalçarel ritmed’unasocietatcomplexa imutant. La
sinergiaentreescola imuseu, ambelnexecomúde lesartsvisuals, potavui sermoltmésrica iproductivaque la
meravisitaa lescol·leccions i la iniciacióen l’artcomacontingutd’aprenentatge.Algunesexperiènciespioneres
demostrenque la implicaciódelsgrupsescolarspotanarmésenllàderespondreqüestionarisoparticiparen ta-
llers.Participacióactivanovoldir, comensadverteixFontal (2009),didàcticadel
pastitx
.Les ideesesbossadesals
paràgrafsprecedentsapuntencapa lacooperació, l’arrelamenta lacomunitat, ladinàmicadel
partnership
.Enbona
mesura, lahistòriapossibled’aquestasinergiaés,encara,unapàginaenblancqueensreptaaescriure-la.
AlbertMacaya
Professord’art ieducació.UniversitatRovira iVirgili
Coordinadorde lesJornades
1...,2,3,4,5,6,7,8,9,10 12,13,14,15,16,17,18,19,20,21,...142
Powered by FlippingBook