Confluències en art i educació - page 35

38
Confluències en art i educació / L’educació formal com a interlocutora en l’acció educativa del museu
Aquest interès pels aspectes formals, dipositaris de
l’aura de l’obra d’art, marquen de forma determi-
nant lamodernitat, comquedaperfectamentpalèsa
l’ideari de laBauhaus, no en va una de les experièn-
ciesmés influentsen lapedagogiade l’artdurantdè-
cades. El mateix èmfasi en els aspectes formals res-
sonaencaraenel clam “Pinturaés pintura!” enboca
deClementGreenberg i els seus acòlits a l’Amèrica
delsanyscinquanta.
PeròBenjaminhaviasembrat la llavorde ladissensió
iDuchamp lavadesenvoluparen termescreatius. El
que era la fide l’aura enun, esdevémenyspreu pels
aspectes “retinians” de l’art en l’altre. És obvi que el
temps ha donat la raó aBenjamin d’unamanera es-
pectacular: la “reproductibilitat tècnica” de l’obra
artística és ara ubiqüitat de la imatge, multiplicació
finsa l’infinitde lasevapresència, diversificacióviral,
apropiació imutació.
La qüestió és, ras i curt: té sentit continuar focalit-
zant l’atenció en el traç, la pinzellada, lamatèria, en
unmónenquè lapercepcióde les imatgesés ràpida,
constant, enuncontextmultimèdia?
Un altre dels canvis determinants que han sofert
les arts, i que ens obliga a repensar la nostra rela-
ció amb elles com a objecte d’estudi en educació,
és la redefinició de la relació entre autor i receptor,
entre artista i públics. O, si es prefereix, la crisi de
l’autoria. Laconeguda formulaciódeBarthes (1971)
de la “mort de l’autor” ens faconscientsque laverti-
calitat de la relacióde l’artista comaveuomniscient
que crea un producte cultural i l’espectador com a
receptor passiu entra en una profunda crisi. En el
paradigma romàntic, que impregna bona part de la
modernitat, el geni individual és la força generado-
ra de l’expressió artística, que fa amans de la resta
demortals la seva creació individual. La historia del
mot
creativitat
ha estat magistralment traçada per
Tatarkiewicz (1996): si durant seglesel
Creador
amb
majúsculaeraDéupare, que reteniaenexclusiva tal
denominació, l’artista modern és el nou Prometeu
queapropa laflamade l’arta lacomunitat.
Aixòexplicariaenpart lasacralitatdelmuseu-mauso-
leu i l’actitud reverencial de les primeres propostes
educativesdesde la instituciómuseu.Barthes, apar-
tirde lesexperiènciesdeMallarmé, FlaubertoRim
1...,25,26,27,28,29,30,31,32,33,34 36,37,38,39,40,41,42,43,44,45,...142
Powered by FlippingBook