Confluències en art i educació - page 61

64
Confluències en art i educació / L’educació formal com a interlocutora en l’acció educativa del museu
ció contínua. De fet, quanes considera l’educació com
unavocació, l’educadoraésvista comalgúquedomina
lapràctica i,per tant, comunapersonaquenorespona
una formacióespecífica.Coma resultatde tot això, les
seves accions educatives es converteixenen laposada
enescenadelsaberacumulatper lapràctica i l’experièn-
cia, basant-se sobretot enel sentit comú, la intuïció i la
repetició. Enaquest sentit, quèespodriamillorarde la
sevaformacióquecontribuísarevaloritzarelseupaper?
Enprimer lloc,apostarper laformaciódequalitat(post-
grausorganitzatsentreuniversitats,museus,col·lectius
i empreses), creant xarxes que comparteixin informa-
ció i fomentant la investigació i l’avaluaciócoma forma
d’avançar. Això fomentaria la creació de coneixement,
debasespròpiesdelcamp,amb lesseves investigacions
qualitatives pertinents (pensem que la investigació en
l’accióposa l’educadoraal centredelprocésdeproduc-
ció de coneixement). En paral·lel, també és important
promoure, entre lesqui treballen, la formaciócontínua,
tantrutinària(dinsdelseu llocdetreball,multifuncional,
enfocadaa lamilloracontínua, basadaen intercanvis, a
la recercade recursos i referents), comextraordinària
(assistència esporàdica a cursos, jornades, congressos,
seminarisespecíficscomapartdel seuprojecte forma-
tiudereciclatge iconsolidacióprofessional).
De lamateixamanera, permetre’ls la reflexió sobre la
sevapràcticaésfonamentalperquèpuguindonarsentit
a la sevaexperiència i generar coneixement útil i signi-
ficatiu. Quan un professional reflexiona sobre la seva
acció es converteix en un investigador d’una situació
pràcticaespecífica iparticular, ipotsituar-la, relacionar-
laambaltrespràctiques iplantejarpossiblessolucionsa
eventualsproblemàtiquesquea travésde laseva inda-
del seu paper. Els intercanvis i reunions periòdiques sorgien en
part coma substituciód’una formació regladaquealeshores no
tenien els integrants dels departaments educatius, però també
coma viaper assolir una legitimitat queno els arribavades del
mateixmuseu (SánchezdeSerdioyLópez,2011:211).
De llavors ençà s’han fet disset JornadesDEAC, en
les quals s’han debatut temàtiques candents, s’han
compartit problemàtiques i s’hanpresentat projec-
tes. No obstant això, el seu caràcter formatiu s’ha
anat reduint amesura que han aparegut postgraus
ocursosespecíficsde formacióper al col·lectiuque
compleix aquesta funció
11
, tot i que encara poden
arribar amillorar, especialment pel que fa a la seva
vinculacióambelsmuseusengeneral, fins aarribar
a ser programes formatius veritablement disse-
nyatsencol·laboracióentremuseus i universitats.
A més de les mancances formatives, a les educa-
dores de museus les afecta enormement la falsa
creença que la seva tasca s’aprèn només des de la
pràctica i que una serà millor educadora commés
experiènciatingui, sensetenirencompteque lesse-
vesmetodologiespodenestar basades en idees to-
talment nocives. Les mateixes educadores valoren
molt el seu aprenentatge experiencial, però saben
que és insuficient. Són conscients que la seva pro-
fessióno es pot aprendre només des de la pràctica
(sovint sustentada en teories rescatades de forma
fragmentada de la seva pròpia experiència i no re-
visades).
D’altra banda, també es concep (erròniament) que
sereducadoraésvocacional, un treball quees faper
gust, laqualcosarestapesa lessevesreivindicacions
laborals iposatravesa lessevesexpectativesde forma-
11
El primer curs de formació de llarga durada per a aquest col·lectiu va ser el Postgrau d’Educador deMuseus que la Universitat de Saragossa va
començar a oferir al campus d’Osca des de 1989 i que actualment s’ha convertit en el Màster enMuseus: Educació i Comunicació. Posteriorment
també van aparèixer altres iniciatives formatives de diversos tipus, des de breus jornades o seminaris fins aprogrames de doctorat omàsters en línia
especialitzatsenaquest tema.
1...,51,52,53,54,55,56,57,58,59,60 62,63,64,65,66,67,68,69,70,71,...142
Powered by FlippingBook