Confluències en art i educació - page 70

73
Imanol Aguirre
llocs. I quanho fa, noperaixòparticipade les seves se-
miosis,no lesnecessitaperviure ino lestrobaafaltaren
absolut(Darrás,2008).
Ésmés: enel casde lesmevesalumnes, perexemple, el
fet que, d’acordambaquestsprogramesdemocratitza-
dors lesactivitatsescolars incloguessin lesvisitesalsmu-
seus, nohaservitperenganxar-lesenaquestnouhàbit,
coms’hadit.Percontra,elshagenerat indiferència ifins i
totunrebuigmanifestcapaaquestshàbitsculturals, fet
quetractant-sed’universitàriesquepensendedicar-sea
l’educacióésforçapreocupant.
Vinyeta2. El valor del directe i ladialècticaentreel lo-
cal i el canònic
Una altra bonamostra del desajust cultural entre el
tipus de semiosi o significats que utilitza la cultura
culta i lade lapoblacióquenopertanyaaquest per-
fil social la podem trobar en com el meu alumnat es
planteja la seva acciódocent en relació ambelsmu-
seusocentresd’art.
La immensamajoria, pernodir la totalitat, de lesen-
questadesesplanteja lavisitaalmuseucomunama-
nerad’anara ”veure”elques’ha treballatprèviament
aclasse,comveuremmésendavant.Ésgairebégene-
ral lasevapercepcióque l’aspecteméspositiu,potser
l’únic, que ofereixen les visites escolars als mu-
seus és que proporcionen a l’alumnat l’oportunitat
d’observar directament les obres o els autors estu-
diats a classe. Amb aquesta opinió recullen la idea
generalitzada que l’experiència estètica de qualitat
només s’esdevéambel contacteamb l’obraoriginal i
amb la sevaaura immanent. Peròaquest pensament
amaga un seriós desajustament entre el quemanen
elscànons i lespossibilitatsrealsde fer-ho.
Imaginar la seva relació amb el museu
com a docents: el gap entre el local i
el canònic
S’ha escrit, segurament amb raó, que l’experiència
escolar amb les arts ha estat sempre mediatitzada
En vista del tipus de públic que constitueix el gruix
d’usuarisde les institucionsde laculturaentrenosaltres,
podríemdirqueens trobemenuna situació similar. Els
resultatsde lesenquestesquehepassata lesmeveses-
tudiantsconfirmen també la ineficiènciade la feinaque
s’ha fet sobreaixò, tant desde les institucions comdes
de l’escola.
Però resulta que en lloc de posar-nos en el camí per
analitzar lesraonsde laresistència ielsmotiusde lesre-
ticències, hemdecidit posar tota l’energiaa intensificar
elsprogramesdedemocratitzaciócultural.Comenelcas
francès, hem tractatdesolucionar-ho facilitant l’accésa
lesdotacionsculturals, desplegant-hi tot tipusdedispo-
sitiusdemediació i tractant de compensar el distancia-
ment cultural entre classes socialspermitjàde l’escola,
com si aquí es trobés la solució del problema. Tot això
en la creença, tampocqüestionada, que la cultura culta
constitueixunbeneficiensimateixaienelconvenciment
que l’apropiacióde les qualitats i valors queporten les
millorsobrescomportal’elevaciómoraliintel·lectualdels
seususuaris.
No obstant això, i continuo reflexionant amb Darrás,
laveritatésque les institucionsculturalsdedicadesa la
difusióde lagrancultura tractenambsignes i significats
quenoméstenensentitpera lesclassesméscultes.Mal-
grat l’indubtablecreixementdel nombredevisitantsals
museus, laveritatésque lamajoriade lapoblaciósimple-
mentnofreqüentamésquecircumstancialmentaquests
1...,60,61,62,63,64,65,66,67,68,69 71,72,73,74,75,76,77,78,79,80,...142
Powered by FlippingBook