Confluències en art i educació - page 76

79
Imanol Aguirre
lavigilantde la sala. Enaquest cas, lavigilantnonomés
no estava en disposició d’interactuar pedagògicament
amb l’espectadorde lesobres, sinóque laseva tascare-
forçavaclarament la idea imperantdelmuseucoma lloc
delsilenci,delsespaisdelimitats idelsgestoscontinguts.
Permoltquel’exposiciófospretesamenttemàtica(sobre
això tambéhi hauriamoltadir), i permoltquepretesa-
ment els objectius formatius es volguessin anteposar
al propòsit expositiu, l’inesperat i incomprensible toc
d’atenciónoerasinóel recordpermanentque jonomés
era l’espectadord’undiscursque la institucióhaviacons-
truïtperami iperaaltrescom jo.Eraelrecordque la in-
teracciónonomés téel comprensible límitdenopoder
tocarl’obra,sinóquenitansolspottraspassarelsmarges
deldispositiud’alarmaqueprotegeix lapeçade lesexpli-
cacions ieldiàlegdelsespectadors.
A diferència d’aquests successos, l’experiència relativa
a aquest canvi de rols va tenir lloc en el context d’una
activitatde formaciódeprofessorat ja fadiversosanys.
Una trobada, una desavinença i una
experiència
El temade laseparaciódel creador/productordavant
de l’espectador/intèrpret m’ha interessat darrera-
ment (Aguirre, 2011), i crec que ve al cas en aquest
puntperquè, engeneral, enel tipusderelacióamb les
artsquees proposaals nens en l’entorndelsmuseus
noes trenca l’esquemadedivisiódepapers, dedivisió
en el règim de distribució sensible a què es refereix
Rancière (2002)
1
. La dinàmica més habitual és que
elseducadors “faciliten” o “intercedeixen” l’accésdels
visitants (ésadir, elsqueno saben) alsdiscursosdels
comissaris oels historiadors (és adir, els que saben).
Enel casdelsnensaquestamediacióésdoble: laque
vade lesnarrativesde l’artistao l’expertfinsalseduca-
dorsdelmuseu i,enunasegonatraducció, laquevadel
discurspedagògicdelmuseufinsaldiscursescolar.
Respecte al repartiment depapers quedes de lapers-
pectiva educativa es dóna en els museus, m’agradaria
comentar dos successos contraposats, esdevinguts re-
centment, iunaexperiència.
Elsdossuccessosvantenir llocalPaísBasc.Elprimerva
ser la trobadaambunavigilantdesalaque, espontània-
ment, “traspassava” les funcions quehabitualment se’ls
encomana i feia funcions formatives amb els visitants
interessats que trobava a les sales. Tot això davant la
visitad’unacol·legaestrangeraexpertaenmediaciócul-
tural, queemva fer adonarde comd‘important ésque
sigui totelpersonaldelmuseuelquepuguidura terme
aquesttipusdetasquesenunmomentdonat, inonomés
elseducadors.
Elsegonsuccés,enunaltremuseu,tambétéaveureamb
traspassar límits. Peròenaquest casva ser lamevamà
laque, acompanyantelsmeuscomentarisdavantd’una
obradeBrancusi, devia traspassar l’àmbit d’acciód’una
alarmadistant, iprovocarelconsegüenttocd’atencióde
1
“Ladivisiód’allòsensiblemostraquipotprendrepartenallòcomúen funciódelque fa, del temps ide l’espai enquès'exerceix l’activitat [...].Ésunadeli-
mitacióde temps i espais, del visible i l’invisible, de laparaula i el soroll, del quedefineixalhorael lloc i el dilemade lapolíticacoma formad'experiència”
(Rancière,2002:3).
Unaprofessorad’educació infantilemvasol·licitar idees
per organitzar l’exposiciófinal dels treballs dels nens a
l’escola.Elmeusuggerimentvaserqueabordésambels
mateixos nens un projecte que els permetés aprendre
1...,66,67,68,69,70,71,72,73,74,75 77,78,79,80,81,82,83,84,85,86,...142
Powered by FlippingBook