Confluències en art i educació - page 8

11
INTRODUCCIÓ
Art, museus, escola. Un univers de relacions possibles
El tema central d’aquestapublicacióés la interaccióde la tascaeducativadelmuseuamb l’educació formal.
Aquest tema fa emergir tot seguit una sèrie de qüestions, algunes d’ellesmolt sabudes, per a les quals no
tenimrespostesdefinitives.Funcionaproubé la interlocuciódelseducadorsdemuseuambelsdocentsd’en-
senyamentprimari i secundari?Compodemmillorar lessinergiesentremuseus i centreseducatius?
Si atenemelsagents implicats, la formació i el campd’interessosd’uns i altresnosónnecessàriamentcoinci-
dents.Aixòésespecialmentobvi enel casdelsmestresd’ensenyamentprimari, ambunaprofessionalització
avui per avui encara centradaenuna formaciópsicopedagògicageneral i unvernísmultidisciplinari en for-
madedidàctiquesespecífiques. Elseducadorsdemuseus, encanvi, semblend’entradamés relacionatsamb
tota una família de professions vinculades directament o indirectament a la instituciómuseu, que podria
inclourea conservadors, investigadors i gestors culturals, ambuna formació inicialmésdisciplinar (història
de l’art,museologia, gestiódelpatrimoni cultural).Elsmestrestenenuncampd’activitatprofessionald’ampli
espectre,enquècadadiahivolemencabirdemandesnoves.L’educadordemuseu,per lasevabanda,haestat
tradicionalmentvinculatdemaneramésespecíficaa l’art ia laconstel·laciódedisciplinesques’hi connecten:
històriade l’art, estètica, críticad’art, estudisdeculturavisual, semiòtica, antropologiade l’art. També, enal-
gunscasos, a lapedagogia. I, enelsdarrers temps, entrenenescenaperfilsprofessionalsnous i interessants
comels inductorsde
projectes en context
i activistesculturalsdediversa índolequeutilitzenelmuseucoma
plataformad’actuaciósotael paraiguade l’accióeducativa.
Tenim, doncs, una tasca comú enquè participen professionals de formacions i interessos aparentment di-
versos. Per potenciar la seva interlocució hem de considerar que, probablement, parlen de temes coinci-
dents des de
llocs
diferents. Cadascun parteix d’una herència epistemològica o d’una tradició pedagògica
determinada. Les línies que segueixen volen repassar breument alguns components d’aquestes herències
i apuntarpossiblespuntsen comú, interferències, contaminacionsproductives. Ésobvi que la col·laboració
escola-museuhauriadeserun intercanvimésben travatque lavisitaeventual d’undiade trencamentde la
rutina (Trepat iMasegosa, 1991; Pastor, 1992;Hernández, 1998;García, 1994). Intercanvi que, desd’una
formulació convencional, inclou lapreparació conjuntade lavisitadel grupperpart delmestre i l’educador
delmuseu, la connexiódels continguts de la visita ambel currículum, l’elaboracióposterior a l’auladels te-
mes treballats, etc. Unexemple clàssic seria el completíssim i elaborat catàlegde
fiches de visite
delMusée
d’Orsay.Però la incessantevolucióde l’art, laredefiniciódel roleducatiudelsmuseus iel creixent interèsper
l’aproximació crítica al coneixement des de les aules suggereixen vies de col·laboraciónoves que vanmolt
mésenllà ique tot justestemcomençantaexplorar.
Molts docents de l’educació formal s’aproximen alsmuseus d’art a partir de les demandes del currículum
d’Educacióartística: visual i plàstica (tot i que, comveuremmésendavant, aquestanoéspas l’únicapossibi-
litat). La competènciaartística i cultural, tal comapareix caracteritzadaal currículumvigent, fa referènciaa
l’art, lacultura i el patrimoni ambexpressionscom “apreciació i gaudi amb l’art i altresmanifestacionscultu-
1,2,3,4,5,6,7 9,10,11,12,13,14,15,16,17,18,...142
Powered by FlippingBook