pujada del preu d'algun producte o el canvi de modes en el consum de la
societat.
Entremig deis conreus s'ha creat tota una xarxa de camins i canals
de desguàs, tant naturals com artificiáis. En aquests espais hi van a
parar contínuament restes de productes fertilitzants i fitosanitaris que
han fet que hi creixin una série de plantes especialitzades a colonitzar
aquests tipus de sois carregats de nitrats i d'altres productes residuals.
Són plantes que ara i sempre hem tingut com a comunes, ja que, durant
tota la historia de la humanitat, la majoria han estât al nostre costat.
Algunes, fins i tôt, les hem aprofitat, com és el cas de la figuera de
moro, que inicialment va ser introduïda com a aprofitament frutícola.
Les espècies més comunes deis vorals deis conreus apareixen en el
quadre annex.
Bascos ddults
Els boscos adults els trobem dispersos per algunes zones, com el
Bosc del Celesti, la Garrofera, zona de la Torreta, l'obaga del Maia, el
Bosc de les Planes, el Sitgetí, la costa del Sanabre, part de la muntanya
de la Rovira, el Revell, etc., amb unes algades máximes d'una vintena de
metres i amb un bon coixi de sotabosc. Acostumen a ser zones poc
Plantes caractéristiques de les vores de camins
Atzavara (
Agave americana)
Baladre
[Nerium oleander)
Blet blanc (
Chenopodium album)
Blet bord
{Emex spinosa)
Corretjola
{Convolvulus arvensis)
Esbarzer (
Ftubus ulmifolius)
Fenàs (
Brachypodium
sp.)
Figuera de moro (
Opuntia ficus-indica)
Foixarda (
Giobularia alypum)
Fonoll (
Foeniculum vulgare)
Gavarrera I
Rosa canina)
Heura (
Hederá helix)
Lletsó (
Taraxacum officinalis)
Lletsó petit (
Sonchus tenerrimus)
Olivarda (
Inula viscosa)
Ortiga (
Urtica
sp.)
Panissola (
Echinochloa crus-galli)
Parietaria (
Parietaria diffusa)
Pastanaga borda (
Daucus carota)
Plantatge (
Plantago
sp.)
Roja (
Rubia peregrina)
Xicoira (
Cichorium intybus)
40
