Guia de Bonastre - page 45

pobres i on ja hi havia installada
vegetació de llocs més aviat àrids, a
vegades s'hi ha de sumar l'efecte
de la calcinació. Això conduirà a
formar uns paisatges sense ombra,
on les plantes no excediran gairebé
mai els 2 métrés, amb espècies
com les esmentades al quadre, on
dominen les espinoses, aromati-
ques i de fulles seques, amb formes tortuoses per les mancances d'ai-
gua i minerais. Tant sigui si l'incendi és naturai com si és provocai per
l'home, actualment hi ha aquesta realitat que forma part del nostre pai-
satge habituai.
Plantes caractéristiques de garrigues i brolles
Arçot (
Rhamnus lycioides)
Garric o coscoll (
Quercus coccifera)
Bruc d'hivern (
Ericamulti flora)
Gatosa
{Ulex parviflorus)
Càdec (
Juniperus oxycedrus)
Ginesta (
Spartium junceum)
Crespinells
ISedum sediforme)
Lleteresa (
Euphorbia charadas)
Esbarzer (
Rubus ulmifolius)
Margalló (
Chamaerops humilis)
Espigol (
Lavandula angusti folia)
Mata o llentiscle (
Pistacia lentiscus)
Farigola (
Thymus vulgaris)
Romani (
Rosmarinus officinalis)
Fenàs (
Brachypodium
sp.)
Ruda (
Ruta montana)
Uegetació de ribera
La vegetació de ribera només la trobarem en alguns espais residuals
que segueixen el tortuós recorregut del torrent de l'Aguilera i, ocasional-
ment, en llocs propers de fonts, mines d'aigua o deus. Aquest tipus de
vegetació acostuma a ser imponent peí que fa a l'estrat arbori superior,
amb arbres grans, alts i voluminosos, envoltats de vegetació menor pero
frondosa. En aquests espais les fulles deixen de ser petites i dures, ja que
no els calen les estratégies per conservar l'aigua, i s'hi observen plantes de
tija tova amb fulles més aviat planes i obertes. També cal fer esment, per
Farigola a la Muntanya de la Rovira.
Foto: J. Blay.
43
1...,35,36,37,38,39,40,41,42,43,44 46,47,48,49,50,51,52,53,54,55,...274
Powered by FlippingBook