sabem que hi ha hagut almenys dues explo-
tacions mineres. Una d'elles és la que esta-
va ubicada a les Solanes, a l'indret anome-
nat Crofoll, i que aprofitava la galena per
extreure plom argentífer. Allí es localitza una
mineralització de galena, esfalerita, goethita
terrosa, goethita limonítica i calcita de la
qual es desconeix des de quan es coneixia i
s'explotava, tot i que el fet que en el capbreu
del 1562 aparegui una partida amb el nom
d'
alcofoll
-que sens dubte és la mateixa- voi
dir que es coneixia el mineral que hi havia,
ja que aquest terme de català antic es refereix precisament a pois de gale-
na que s'usava per a diferents finalitats, com ara per fer vernissos de cerá-
mica. Possiblement se'n va fer ús des de més antic, però en tot cas l'ex-
plotació minera ha de datar almenys de la primera meitat del segle xix, ja
que el
Diccionario
de Pascual Madoz, de mitjan segle xix, l'esmenta com a
explotació que ja no está en funcionament. Altres noticies indiquen que en
els anys trenta del segle xix eren propietat de Josep Sanabra, el qual rebia
un 25% de l'explotació que en feia una companyia de Vilanova que es
deien els Martinets; segons sembla, el metall es portava a la farga que
tenien en aquesta vila. D'altra banda, la primera versió del
Mapa
Geológico,
editada el 1934, explica que la concessió de les mines de plom
s'anomenava Santa Julia i abastava 22 hectàrees al voltant del 1903.
L'impost d'activitats industriáis de la provincia de Tarragona confirma la
concessió existent amb el mateix nom els anys 1910 i 1912, a nom
d'Antonio Miquel Costas, de Capellades, per la qual pagava 330 pessetes
l'any. De fet, tenir la concessió no implicava que el jaciment s'explotés, sino
que se'n tenia el dret si la conjuntura tècnica o econòmica ho feien rendi-
ble; cap de les persones consultades de Bonastre recorda que la mina s'ha-
gués explotat en vida seva o deis seus pares. Això ens evidencia o bé que
Entrada a les mines de plata.
Foto: J. Blay.
52
