blema principal per al seu aprofita-
ment no és tant la quantitat -modes-
ta- o la irregularitat de l'aigua, sino
l'escassa presència de terres rega-
bles a la vora del torrent.
Les aigûes del torrent van servir
també per alimentar
diversos
molins, presents des de fa segles,
com es comenta en la part d'histò-
ria. Al terme de Bonastre hi ha referències de dos molins fariners. El pri-
mer es trobava al costat esquerre del torrent, un quilòmetre més avail del
poblé. Actualment encara en resten algunes parets, la bassa i el cacau,
però és gairebé inaccessible a causa de la gran quantitat de vegetació
que cal travessar. L'altre era anomenat el Molinot i estava poc més avail
en el mateix costat del torrent;
actualment no en queda res. L'aigua
que abastava el Molinot seguia més
avail i travessava el coll de Repàs
fins al terme de Roda de Berà, on ali-
mentava els tres molins situats
damunt del poblé i encara un quart
moli anomenat de l'Albana. L'obra
de la séquia dels molins de Roda
data de final del segle xvm. Ricard
Benimeli explica que la signatura
entre Francese de March, senyor de
Roda, i Josep Xerau per fer la mina
del coli de Repàs data del 1788. El
1789 obtingué la concessió de Sant
Cugat i es notificà a l'alcalde de
Bonastre (Josep Sanabre) i altres
Paret del moli de Bonastre. Foto: J. Blay.
Pou a la vora del torrent. Foto: J. Blay.
59
