municipis perqué les dades s'han perdut, ens permet extreure els trets més
intéressants de les caractéristiques demogràfiques de mitjan segle xix a
Bonastre. Aquell any el cens comp-
tabilitzava 889 habitants, que, com
es pot veure a l'àmplia base de la
piràmide de població (Grafie 3), eren
majoritàriament joves: més d'un terç
deis habitants del poblé no arriba-
ven ais 15 anys, i la gent gran, els de
65 anys i més, tan sois eren 35, un escás 4% del total. Aquesta estructura
d'edat és la típica de l'època, almenys en zones rurals com aquesta, ja que
les famílies tenien molts filis i tant la natalitat com la mortalitat eren enca-
ra força altes: les dades de naixements de mitjan segle xix -vegeu la part
histórica- indiquen valors superiors al trenta per mil en ambdós indica-
dors. Que les famílies eren nombroses també ho prova el fet que, si divi-
dim el nombre d'habitants pel nombre de cases habitades del 1860 (180 en
total), ens dona una mitjana de cinc persones per casa: comparem-ho amb
les persones que viuen a les cases i pisos actuals i ens adonarem de la gran
diferencia existent.
D'altra banda, una altra dada molt intéressant sobre la població de
fa cent cinquanta anys que podem extreure deis documents guardats a
l'Ajuntament és la feina que tenien els habitants de Bonastre d'aleshores.
Aquests documents només ens parlen de 158 persones que actualment
podríem considerar actives: són els homes caps de casa; la resta es con-
sideren familiare que no comptabilitzen dins les professions existents,
encara que és evident que la gran majoria de dones i joves ajudaven la
familia. D'aquests 158, la immensa majoria eren pagesos o pastore -149,
un 83% del total-, però a diferencia d'ara només 4 constaven com a pro-
pietaris que conreaven les seves terres. La resta, incloent-hi els pastors,
eren comptais en altres catégories (
colonos, cortijeros, jornaleros,
labra-
dores, boyeros y pastores
), fet que fa pensar que, tot i que segurament
64
