població que no pot absorbir una agricultura que cada cop necessita
menys mans. Això provoca no només la pèrdua de població sinó també el
seu envelliment. Observant la piràmide demogràfica del 1960 (Gràfic 4),
podem veure com els joves de menys de 15 anys han passai de ser un terç
a una quarta part del total, mentre
que la gent gran, de més de 65 anys,
arriba en aquesta data a 62 persones
-força més que el 1857, i encara amb
només la meitat de població- i el
13,5% del total. Les famílies tenen ja
menys filis i a més molts joves, quan
tenen edat de treballar, marxen del poblé, de tal manera que la mitjana de
persones per casa (135 d'habitades) baixa de les cinc del 1860 a les poc
més de tres del 1960.
Pel que fa a les ocupacions de la gent, aquí no sembla haver-hi hagut
grans canvis: 150 es dediquen a l'agricultura o la ramaderia (un 85% de
la població activa), i només 27 persones es dediquen a altres activitats,
pràcticament tots al mateix poblé. Però sí que n'hi ha hagut, de transfor-
macions en la població activa. D'entrada, consten 177 persones com a
ocupades, és a dir, si fa no fa les mateixes que esmenta el cens del 1857
però amb menys població, conseqüéncia sobretot de la reducció de joves
i nens. Consten ja unes quantes dones treballadores -la majoria page-
ses-, però la immensa majoria encara declaren com a ocupació «Sus
labores», tot i que segurament totes feien bones hores al tros o en altres
tipus de feines, algunes també remunerades, com veurem en el següent
capítol. I, d'altra banda, hem d'apuntar com a diferéncia clara amb el
1857 el fet que els jornalers són una categoria que pràcticament no surt
al padró del 1960, com a conseqüéncia deis canvis d'estructura social al
camp que van fer que en els cent anys esmentats molts pagesos pogues-
sin anar accedint a una superficie agrària en propietat prou gran per ser
consideráis propietaris, tot i que segurament el 1960 la majoria encara
66
