portaven terres com a parcers. Entre les activitats no agràries no cal
esmentar cap actiu al marge dels oficis que es podien trobar a cada
poble: paletes i peons de la construcció, forners, fusters, ferrers, carnis-
sers, el mestre, el capellà, la majordoma, un mecànic, el barber, el secre-
tari de l'Ajuntament, dos de dedicats al comerç i fins i tot encara consta-
va una serventa tot i que tenia ja més de vuitanta anys.
El que si que havia desaparegut era la vida continua als masos: cap
d'ells consta com a habitat el 1960, tot i que hem de pensar que molts
d'ells encara s'utilitzaven temporalment.
Del padrô del 1960 també podem conèixer l'origen de la poblaciô.
Aquell any la gran majoria de la poblaciô era del mateix Bonastre (378,
un 83%), la resta era molt majoritàriament dels pobles i comarques del
voltant, només 13 eren de fora de Catalunya i no hi havia cap persona
nascuda a l'estranger.
El cens depoblaciô del 2001
En el periode transcorregut des del 1960 fins ara, a l'inici del segle xxi,
la situació demogràfica ha variat força. A uns decennis d'evolució negati-
va, ha seguit en els darrers anys una recuperació del nombre d'habitants
que sembla que es va refermant, encara que amb canvis significatius en
l'estructura de la poblaciô. Aixi, després de tocar fons el 1991, amb tan sols
268 censats a Bonastre, s'ha passat als 372 de l'any 2001.
Els dos components del creixement demogràfic han tingut canvis
substancials en els darrers quaranta anys que han influii en l'evolució del
nombre d'habitants. En primer lloc, el creixement vegetatiu, és a dir, el
balanç résultant de restar les defuncions dels naixements, s'ha anat tor-
nant negatiu a mesura que passava el temps, a causa del réduit nombre
de -fi11s que tenen les parelles actuals i també de la manca de joves del
poble com a consequència de la seva marxa, amb un envelliment pro-
gressi de la poblaciô. En segon lloc, el balanç migratori ha estât clara-
ment negatiu durant una colla d'anys, és a dir, els joves - i no tan joves-
que es veieren obligats a marxar aquells anys no van tenir a penes con-
67