trapès en la vinguda de persones de fora. El résultat final és la clara evo-
lució negativa fins ais anys noranta. La recuperació posterior, i especial-
ment deis darrers anys, és el résultat sobretot del procès d'arribada de
gent nova atreta per la situació de Bonastre, relativament propera ais
grans eixos de comunicado i centres de treball de la costa sud catalana i
alhora en un entorn de prou qualitat, tant pel que fa a medi com a tran-
quil litat. L'augment demogràfic actual es deu, dones, a l'arribada de nova
gent; si ara hi ha més nens al poble que fa uns quants anys no és tant per-
qué hagi augmentai la fecunditat sinó perqué hi ha més parelles joves.
Alguns números ens permetran il-lustrar tôt el que hem estât comen-
tant en el darrer paràgraf. L'any 2001, els efectes de decennis de davalla-
da demográfica havien portât el nombre de joves (menors de 15 anys) a
un exigu 15% de la poblado total, i els vells (65 anys i més) arribaven a 89,
un 24%. Aquests números ¡l-lustren de manera claríssima qué vol dir l'en-
velliment: hi ha més vells al poble actualment que no pas en anys ante-
riors, tot i haver-hi molta menys població. L'observació de la pirámide
(Gràfic 5) corrobora tot el que estem dient. D'altra banda, en els darrers
vint anys (1985-2004), només en
dues ocasions, els anys 1986 i 2001,
el balanç entre naixements i defun-
cions ha estât positiu. Per continuar
amb valors comparables ais que
hem donat per ais anys 1857 i 1960,
hem de dir que el 2001 la mitjana
de persones per casa habitada ha
passat a ser de menys de 2,5, lógica perqué, en comparació amb aquells
anys, les famílies no són tan extenses.
De tota manera, tot el que estem comentant segurament tornará a
variar sensiblement en els próxims anys a causa de la revifalla demográfi-
ca del poble, i segurament la població del 1991 quedará, almenys durant
molt de temps, com el mínim historie al qual dificilment es tornará.
68
