La possibilitat de viure a Bonastre i treballar fora ha fet que restructura
de la població en relació amb l'activitat econòmica hagi canviat molt. Aixi,
actualment la major part de la gent ocupada que viu a Bonastre (41%) treba-
Ila al sector terciari -administració, comerç, turisme, etc.-, mentre que gaire-
bé un 30% ho fa a la construcció. L'agricultura dona feina només al 17% de la
població. Això si, actualment gairebé la meitat de la població és activa, xifra
que contrasta força amb valors molt més petits en els altres anys analitzats.
Hem dit que l'estructura de l'ocupació depèn força del fet que hi ha
molta gent que treballa fora del poble. L'any 2001 eren pràcticament mei-
tat i meitat amb els que es quedaven a treballar al mateix poble. Però men-
tre que l'ocupació en general ha canviat força, a Bonastre la major part de
llocs de treball existents encara eren declarats com a agricoles (30, un
37,5%), seguits dels que crea la construcció. És a dir, que malgrat els can-
vis demogràfics, encara queda una base agrària de certa importància en
l'ocupació dels bonastrencs, cosa que en molts pobles ja no és aixi. Ja es
parlarà més d'aquest tema en el pròxim capitol.
dues urbanitzacions bàsicament
de segona residència a partir dels anys setanta ha fet que el teixit urbà
s'hagi estès pel sud del terme. La possibilitat de construir-se la casa
Urbanització Font de la Gavatxa. Foto: J. Blay.
Un altre element d'interès pel
que fa a la població és el seu
repartiment pel terme. Haviem
vist que a mitjan segle xix es
vivia al poble i als masos, i que ja
el 1960 no es registra cap habi-
tant fora del nudi urbà. En el
moment actual cai ressenyar el
poblament d'espais fins fa uns
quants decennis completament
agraris o de vegetació naturai.
D'una banda, el creixement de
69
