nificativa de les terres per tal de poder obtenir la base de la dieta, el pa.
Però a mesura que els intercanvis comercials permeten assegurar l'arri-
bada de blat de l'interior del pais o bé d'altres països, l'agricultura es va
especialitzant en aquells conreus més rendibles que de mica en mica van
desplaçant els altres. Sense deixar de conrear blat ni oliveres, l'especia-
lització de Bonastre en la vinya és un fet ja en el segle xvm, com es
comenta a la part històrica del llibre, i augmenta en la segona meitat del
segle xix. L'amillarament del 1900 indica la dedicació a la vinya de les
dues terceres parts del terme, i això que està fet en un moment en què ja
fa uns quants anys que la fil-loxera ha colpejat el conreu i s'ha començat
a substituir-lo.
A Unici dels anys cinquanta, i d'acord amb les dades del cadastre, la
vinya només ocupava una tercera part de les hectàrees conreades i la
resta del terme estava repartida entre
garrofers, oliveres, sembrat, avellaners i
ametllers, de més a menys superficie. Els
conreus ocupaven encara unes 1.100 ha, si
fa no fa les mateixes que indica l'amillara-
ment del 1900 i que significaven un 45% de
la superficie del terme. En aquest moment,
en relació amb els anys quaranta l'avella-
ner havia davallat, ja que, tot i estar limitât
al terme pels sois bàsics i argilosos exis-
tents a la majoria de terres, havia crescut força com a alternativa a la
vinya, però la sequera de mitjans dels anys quaranta en va fer arrencar
molts. El garrofer va ser un dels conreus beneficiats, i a mitjans dels anys
cinquanta ocupava quasi una quarta part de les terres de conreu. Però el
fet segurament més intéressant de l'agricultura local va ser, a partir dels
anys cinquanta i fins a finals dels seixanta, quan arriba a la màxima pro-
ducciò, l'expansió del conreu del presseguer. Els préssecs de vinya de
Bonastre tenien fama de bons, sobretot a Barcelona, on es destinava la
Garrofer prop de Mas Gatell.
Foto: J. Blay.
72
