va anar concentrant l'elaboració en les coopératives de pobles veïns, com ja
veurem, al marge del vi que es podia fer a casa. La gent gran recorda com la
brisa del raïm es portava en carro a Santa Oliva, on hi havia una fassina que
en feia aiguardent, perô al segle xix també hi havia hagut elaboradors a
Bonastre mateix. L'elaboració d'oli si que ha tingut continuïtat amb la coo-
perativa, perô, en canvi, ningú recorda els molins fariners funcionar; el blat
del terme s'havia portât, després de la guerra, a la farinera de Vilardida, a ca
la Tudona. Tampoc es recorden altres produccions que havien tingut
importància a inicis del segle xx i en segles anteriors, com ara l'elaboració de
productes de cànem, planta que s'explotava també al terme.
L'explotació forestal no havia tingut mai gaire importància per les
caractéristiques deis boscos existents, peró el que si que havia estât
exercit per diversos homes del poblé era la recol-lecció d'escorça.
S'anava a temporades amb grups als boscos de l'Ait Penedès o l'Anoia
per tal de pelar els pins i extreure'n l'escorça amb petites aixades, i des-
prés d'ensacada es portava ais adobadors de pell d'lgualada. En aques-
ta activitat hi havien intervingut fins a 75 persones de Bonastre, i enca-
ra als anys seixanta hi havien anat diversos homes del poblé que com-
plementaven els ingressos del camp amb aquesta activitat.
mitjan segle xix hi havia una teuleria-
i la producció de lloses i explotació de pedreres de calcaría que permetien
una modesta peró significativa venda de productes del terme a altres
Forns de Guix de la Trunyella. Foto: J. Blay.
Ja hem parlat també de l'activitat
econòmica al voltant deis recursos
geológics. Recordem la preséncia de
forns de calg, segurament per a l'au-
toabastament local, i algunes activi-
tats com ara l'elaboració de guix
-amb diverses guixeres, forns i
molins de guix-, l'extracció d'argila
per a ceràmica -se sap també que a
74
