de queviures, dos majoristes de vins i un majorista de comerç que dis-
posava també d'una premsa hidráulica.
Ais anys seixanta va créixer força el treball a la construcció a la costa
propera. Els homes baixaven al Baix Penedès, sobretot a Coma-ruga. La
facilitai d'ocupació a la construcció i en altres sectors, la crisi del préssec
i d'altres activitats i establiments tradicionals, sense la creació d'activitats
alternatives al mateix terme al marge de dues petites indústries -générés
de punt i botons- que no van tenir continuïtat, van ser clau per facilitar la
marxa de famílies senceres del poblé sobretot ais anys setanta, fet que
va contribuir al despoblament que va afectar-lo fins fa ben pocs anys i al
canvi de la seva base econòmica.
ñgricultura ¡ ramaderid
El sector primari actual de Bonastre és el résultat deis condicionants
del medi, de l'evolució histórica i del context economie i social present.
Com ha influít l'evolució general en els darrers anys? Intentarem comen-
tar-ho en les ratlles que segueixen.
LES SUPERFICIES DE CONREU
Segons les dades del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
de la Generalitat, al terme de Bonastre es conreen 481 hectàrees l'any
2003, de les quals poc més de la meitat (264) es dediquen a la vinya i una
mica més d'una quarta part (131) a l'olivera. La resta de conreus té una
presència molt més reduïda, i per tant un pes molt menor en l'economia
agrària local. Uns valors similars dona el cens agrari del 1999, com
podem veure en el Gràfic 6, tot i que eleva a 633 les hectàrees conrea-
des. Les diferencies entre les
dades del DARP i les del
cens agrari són en part con-
seqüéncia deis diferents
anys a qué es refereixen,
però sobretot es deuen al fet
que en el primer cas són
Gràfic 6. Distribució de les terres conreades. 1999
Font: Elaboraci pr pia a partir de les dades del Cens Agrari
76
