Guia de Bonastre - page 98

Gras i Elias, de «terra d'oli», del Nati
alastro,
prové el nom primitiu de
Bonastre.
Avui es conserven escassos vestigis de la vii-la romana, escriuen
Herrera i Babitsch, però els materials són abundants i variais: peus,
boques i anses d'àmfora, ceràmica campaniforme, ceràmica de vernis
vermeil amb temes vegetáis, molins de pedra. Algunes restes d'àmfores
són de procedència nord-africana; es destinaven majoritàriament al
transport d'oli. S'han descobert també dos fragments de ceràmica reta-
llada en forma de disc, possiblement per tapar les àmfores. S'ha trobat,
igualment, ja de l'època imperiai, ceràmica de taula.
Probablement l'ocupació de Bonastre va ser continuada al llarg del
periode ibèric, de l'iberoromà i del romà durant l'etapa republicana i
imperial. Una moneda de coure romana, trobada a la mina del Mercader,
porta la inscripció «Ti Claudius Caesar Aug». D'altra banda, a un quilò-
metre i mig de la vil-la de Cal Lluïsot es troba una necrópolis, al Hoc cone-
gut com la Torrefa. Les sepultures de Moses clavades verticalment a terra
formen una caixa rectangular coberta per altres Moses de mida més gran.
Espoliades en temps antics, no posseïen cap aixovar funerari.
III Edat mitjana
I l nous assentaments
La necrópolis de Bonastre utilitzada en l'etapa tardoromana va
servir també de Hoc d'enterraments en els primers temps de l'alta edat
mitjana, periode de decadència, d'invasions de pobles procedents del
nord i de l'est europeu. La pobresa de les tombes testimonien unes
elementáis inhumacions própies d'una etapa de penuria i de retrocés
cultural. Van ser, en efecte, décades de silenci i d'imprécisions histori-
ques sobre el desti que van suportar les terres del Camp de Tarragona
96
1...,88,89,90,91,92,93,94,95,96,97 99,100,101,102,103,104,105,106,107,108,...274
Powered by FlippingBook