Pedra seca - page 17

PEDRA SECA. PATRIMONI I PAISATGE
A partir de la base dissenyada, s'enlairaven les parets,
el portai d'accès i, finalment, la coberta, amb Moses super-
posades o cobrint-la amb terra argllosa, la quai es piantava
de lliris que, amb les seves arrels, ajudaven a mantenir
la terra en la coberta. I encara hi havia la possibilitat
d'afegir un detall simpatie al cim de l'edificació, dotant-la
d'un caramull enlairat format per una o més pedres.
La cabana és una construcció present a totes les nostres
comarques, tot i que de forma majoritària només s'evidencia
en la part nord de la Terra Alta i la seva zona d'influència.
La cabana, com la barraca, s'orientava preferentment al
migdia solar, cosa que afavoria l'aprofitament de l'escalfor
del dia. Això era necessari per a les persones que hi feien
vida, però també era útil en aquelles cabanes que es
destinaven a assecar els fruits del camp, com les figues,
les ametlles i les avellanes. Igual que les barraques, les
cabanes podien construir-se de forma exempta i, sobretot,
quedar integrades en un marge.
La construcció de les cabanes respon a dos models bàsics.
El més clàsslc i majoritari és el de volta de canó, mentre
que el de volta rebaixada o de cintri no és tan habituai ni
tampoc tan sòlid. En tots dos casos, la coberta de la cabana
s'impermeabilitza amb terra argilosa, on es planten lliris
i altres herbes que relligaran la terra per tal de dotar-la
d'una major defensa contra els elements météorologies.
Algunes barraques i cabanes disposen d'alguns complé-
ments que formen part del eos de l'edifici, uns elements
auxiliars que es bastien amb pedra, com a millor sistema
per fer-los duradors. Entre altres, les escales —ja siguin
de graons volats o bé integrats en la paret— faciliten
l'accès a la coberta de la barraca, cosa que cal fer regu-
larment per comprovar que el recobriment estigui en bones
condicions. La cobertora és una pedra planera que tapa
el forât deixat expressament en la part superior de la
barraca. S'aparta quan cal fer foc i es tapa si hi ha condi-
cions meteorolôgiques adverses.
A
l'interior de barraques i cabanes s'hi poden trabar
pres-
tatges, formats per lloses en voladís i armaris, normalment
aconseguits a base de provocar un buit en una de les
parets.
Els armaris,
que poden ser enlairats o situats
arran de terra, s'establien a la part nord de la barraca,
lôgicament la més fresca de l'estança, per la quai cosa
també rebien el nom de neveras. La seva utilitat consistía
en guardar-hi alguns queviures, ja que altres es penjaven
al sostre, com a millor garantia contra les rates o altres
animais feréstecs.
Les menjadores per a les bèsties de càrrega I arrossega-
ment tenien el seu espai a l'interior de la construcció. Contra
allô que ara puguem pensar, l'animal —element imprescin-
dible— gaudia de la millor situació, apartada de la porta
d'accès i, per tant, dels corrents d'aire. La llar de foc se
situava en un dels racons més propers a la porta d'entrada
i es delimitava perimetralment amb unes lloses. També es
poden trabar espitlleres o espiells —una mena de finestreta
alta i estreta—, que son uns forats de petites dimensions
que permetien als usuaris tenir un cert control visual
de l'exterior i vigilar les vinyes o els altres conreus.
En el cas de les cabanes de major alçada s'habilitava una
pallissa a sobre de l'espai ocupat per l'animal, amb la quai
cosa les persones disposaven d'una aportació calorífica
extraordinaria, força agraïda en temps de fred. Per damunt .
de la paret frontal que encabia la porta d'accès de
les cabanes, era normal posar-hi unes lloses en forma de
voladís, amb la missió de protegir de la pluja la porta
d'entrada quan aquesta era de fusta, i també evitar que
l'aigua regalimés per la paret principal.
15
1...,7,8,9,10,11,12,13,14,15,16 18,19,20,21,22,23,24,25,26,27,...100
Powered by FlippingBook