Page 24 - art de la pedra en sec

Basic HTML Version

cripció, i ja aleshores deixava ben palés el progressiu enrunament d'algunes
barraques peí fet d'aprofitar-ne la pedra per a altres usos.
Julio Caro Baroja va conéixer les técniques de la pedra en sec de la má del
seu amic Ramón Violant i Simorra, i en va fer una descripció al llibre Los Pueblos
de España, publicat el 1946.
L'arqueóleg Salvador Vilaseca i Anguera va teñir en la pedra seca un bon
motiu d'atenció, i junt amb la seva filia María Luisa Vilaseca i Borras, va publi
car un estudi titulat Construcciones de piedra en seco de la provincia de Tarragona: Las
barracas de Montroig. Aquesta publicació -que destaca per recollir bona part de
la documentado existent aleshores- contempla alguns models de barraca de
Mont-roig i les seves particularitats, i n'analitza el paregut amb altres construc-
cions de la resta de la provincia, de la Manxa, del Maestrat, de les Ules Balears,
Franca, Italia...
També alguns escriptors han lloat les obres rurals de pedra en sec. Xavier
Amorós ha escrit recentment:
"Del que suggereixen les construccions de pedra en sec -les barraques- el
punt que ens arriba fins al molí de Vos, fins a Ventranya mes sentida és
-sense cap dubte convincent- la volta. La volta, que s'articula en un sol
element clau, fa possible que, des de milers d'anys, s'estableixi un espai
habitable per Vhome. La volta és un prodigi de simplicitat eficac. La barra
ca de pedra és la construcáó especial que representa el refugi per a Vhome.
Amb un sol element, la volta crea un espai que pot teñir un poder fecun-
dant enorme; pot proporcionar abrir, sopluig, asil, repós, acollida, pot esde
venir espai de medido, de reflexió, de concepció; resposta possible del claus
tre matern en la tubulado, en el terror".'1'
EVOLUCIÓ
Després d'un primer recorregut per les obres de pedra en sec, es pot enten-
dre que van ser els mateixos margeners i barraquers, aquests darrers mes experts
en el treball de la pedra, els qui posteriorment van passar a construir masos i
també cases, ja ais pobles. En determináis nuclis urbans és del tot manifesta la
similitud de la labor emprada a l'hora de fer marges i la utilitzada per construir
cases. El grau d'especialització adquirit així ho va permetre. Per tant, es pot afir
mar que els nostres paletes de poblé son, professionalment, descendents direc-
tes d'aquells margeners i barraquers que van saber sumar les seves experiéncies,
les mateixes que, transmeses de pares a filis, han arribat ais nostres dies.
Tot i la bellesa de la pedra, en alguns pobles i al llarg d'uns anys, un cert
9. XAVIER AMORÓS, text de presentació de l'obra que l'artista Jaume Sans i Aixalá va exposar a la Torre
Vella de Salou a l'estiu de 1997
26