Page 54 - art de la pedra en sec

Basic HTML Version

Hi ha altres models de tancament de portáis, que son la combinació d'alguns
deis anteriorment descrits.
La majoria d'arcs disposen les seves dovelles amb l'eix en direcció al punt de gir
de l'arc. En altres, les pedrés es van posant de forma gairebé paral-lela ais punts d'a-
rrencada, inclinades cap al punt de tancament. Un cop aconseguit el contacte per
la part inferior de l'arc, aquest s'acaba amb una o diverses pedrés que fan de clau.
EL RECOBRIMENT
Una vegada acabat de tancar l'espai construit, calia pensar la millor manera d'a-
cabar l'obra feta, per dotar-la de la major impermeabilitat i d'una certa bona presencia.
Fos quin fos el sistema emprat per al recobriment, calia teñir en compte el man-
teniment periódic necessari per a la bona conservado del sostre i, en general, de la
barraca. Un cop a l'any s'havia d'aportar nou material de recobriment, en substitu-
ció del que s'havia emportat el vent o la pluja. Hi ha algunes barraques grans queja
incorporen unes escaletes que fan mes fácil l'accés a la coberta, per tal de fer-ne mes
faedor el manteniment.
D'escaletes d'accés a les cobertes, n'hem trobat de tres tipus:
a) Amb graons volants encastáis
perpendicularment a una de les parets
laterals de la barraca.
b) Amb graons integrats, perpen-
diculars a una de les parets laterals de
la barraca, aprofitant el seu extraordi-
nari gruix, fruit de l'abundor de pedra
de la zona.
c) Amb graons aconseguits per la
reculada d'una de les parets.
Aiguamúrcia. Barraca amb escaletes encastades a
una de les parets.
Amposta. Barraca amb escaletes integrades a la paret.
Salomó. Barraca amb escales del model c.
56