Presencies vistualitas - page 10

10
- Presències Virtualitats. Les TIC i la didàctica de l’art als espaismuseístics
Arts, museus i virtualitat. Noves vies per a l’acció didàctica
Albert Macaya.
 Professor d’Art i Educació. Universitat Rovira i Virgili
Fa uns quants anys vaig tenir l’ocasió de visitar l’exposició de Louise Bourgeois al
MNCARS i, seduït per l’experiència, vaig repetir la visita un parell de diesmés tard. En
aquesta segona trobada amb els treballs de la vella escultora, vaig optar per no llegir
més plafons, cartel·les ni fulls de sala i, senzillament, observar, transitar i circumval·lar
les instal·lacions, arriscar-me entre les potes de les enormes aranyes de bronze,
entrellucar entre els taulons de fusta i les ferramentes de les cel·les. Vet aquí que
els passos em van dur davant una petita escultura en pedra que no s’assemblava a
res que hagués vist abans. Aquella forma irreconeixible i sorprenent semblava dotada
d’una estranya fisicitat, la pedra prenia un aspecte gairebé orgànic, com si es tractés
d’un fragment d’alguna cosa viva. “Toca’m!”, semblava xiuxiuejar lapedra. I el xiuxiueig
devia ser tan convincent que no vaig saber resistir-m’hi. No em plau gaire recordar
el desenllaç d’aquesta història: l’alarma que sona a l’instant, el vigilant de sala que
acudeix prest, la renyina per haver vulnerat la sacralitat de l’artefactemuseístic.
Si aquesta història ve a tomb és per exemplificar el sentit de la presencialitat en
l’experiència de visitar un museu d’art. Moltes propostes artístiques reclamen
ser experimentades
in situ
, de primera mà. Demanen ser viscudes, recorregudes,
rodejades. Posen en primer pla la fisicitat, el pes, el tacte (compte amb les alarmes).
No obstant això, tothom sap que la dimensió –fins i tot el sentit– de l’art en l’univers
de les imatges està canviant ràpidament. No percebem les imatges artístiques en
l’era de la ubiqüitat d’allò icònic amb lamateixamirada amb què ho fèiem dos segles
enrere.
El títol que vam donar a les V Jornades de Pedagogia de l’Art i Museus vol reflectir
aquesta tensió entre
presencialitat
i
virtualitat
que determina la inevitable reubicació
de l’experiència visual de l’art, en el format exposició, en un present determinat per la
immediatesa i laubiqüitat de les imatges. Immediatesa i ubiqüitat potenciadesfinsaun
extrem impensable abans-d’ahir per les tecnologies de la informació i la comunicació.
Aquesta reubicació té també una evident influència en les activitats educatives dels
museus.
1,2,3,4,5,6,7,8,9 11,12,13,14,15,16,17,18,19,20,...200
Powered by FlippingBook