2268.
S
ecall
i
G
ü e l l
, G
a b r ie l
:
Mosse Cabrit, draper i filantrop de Valls i de
Sta. Coloma de Queralt (ss. X IV -X V ) .
«Aplec de Treballs Centre d'Estudis
de la Conca de Barberà» (Montblanc), 6 (1984), 63-95.
L’autor, després d ’una referència a l ’establiment del llinatge dels Cabrit
arreu de Catalunya, ens parla de la seva fixació a Valls i Santa Coloma de
Queralt; a Valls, visqué, fins a l’estiu de 1391, la família de Mosse Cabrit,
fill de jueus vallencs, amb propietats immobles a la contrada.
El vandalisme dels fets del 1391 va allunyar de Valls diverses famílies;
la dels Cabrit va anar cap a Santa Coloma; allí morí Mosse, el 1410, «exer
cint l ’art de l ’agulla i comercialitzant teles i robes». Secall, després de fer
repàs de l’activitat econòmica —al llarg dels anys que visqué fora de Valls—
de la família Cabrit (béns, inventaris, etc.), tracta de la fundació d’un hospital
per a l’ús de la comunitat jueva colomina, segons testament, signat el 19 de
setembre de 1410. Aquesta institució ja havia entrat en funcionament el 1415,
data en què figuren com administradors Abraham Baruch i Bonjuha de Beses;
fou edificat a l’extrem de l'actual carrer del Forn de Baix, «a la baixada de
l’antiga presó».
T o t això, ben exposat, amb unes notes sobre l ’activitat cultural de Mosse
Cabrit —que possei una biblioteca amb no menys de setanta volums inven
tariats—; un apèndix documental sobre el tema i una relació de famílies jueves
colomines del període 1408-1411. Una excel·lent utilització del fons documental
—protocols notarials— dels Arxius Històrics Provincial i Arxidiocessà de
Tarragona i Municipal de Valls ens palesa l ’ampli coneixement que l’autor
té del tema tractat en el treball i, encara mes, dels jueus tarragonins en general.
M.G.M.
2269.
S
ecall
i
G
ü e l l
, G
a b r ie l
:
Notícies de l’art a Valls (s. X IV -X V ) .
«Cultura»
(Valls) 438 (1985), 21-25.
Aquest tema fou ja tractat per Fidel de Moragas i Rodes, vallenc, de ma
nera bastant exahustiva. T o t i amb això, Secall, a través de les consultes a
l'ArxiuHistòric Arxidiocesà de Tarragona i a l ’Arxiu Històric Municipal de
Valls, ens aporta diverses dades de primera mà.
Inicia el seu treball fent unes consideracions breus sobre l’art i els artistes
a l ’època medieval, i continua, després, proporcionant-nos informació sobre
el patrimoni artístic de la vila, des dels mestres de cases, als essencialment
artistes com ara els argenters, els escultors i els picapedrers, i finalment els
artistes pintors.
Del seu estudi cal destacar l'interès que tenen les referències que propor
ciona del pintor Lluís Borrassà, sobretot.
Com ja ens té acostumats Secall, quasi una quarentena de notes arxivísti
ques i un apèndix documental de quatre documents, configuren aquesta apor
tació al coneixement de l 'art a Valls.
F.X.R.
117