Page 119 - 0002 -Bibliografia historica tarraconense IX

Basic HTML Version

2268.
S
ecall
i
G
ü e l l
, G
a b r ie l
:
Mosse Cabrit, draper i filantrop de Valls i de
Sta. Coloma de Queralt (ss. X IV -X V ) .
«Aplec de Treballs Centre d'Estudis
de la Conca de Barberà» (Montblanc), 6 (1984), 63-95.
L’autor, després d ’una referència a l ’establiment del llinatge dels Cabrit
arreu de Catalunya, ens parla de la seva fixació a Valls i Santa Coloma de
Queralt; a Valls, visqué, fins a l’estiu de 1391, la família de Mosse Cabrit,
fill de jueus vallencs, amb propietats immobles a la contrada.
El vandalisme dels fets del 1391 va allunyar de Valls diverses famílies;
la dels Cabrit va anar cap a Santa Coloma; allí morí Mosse, el 1410, «exer­
cint l ’art de l ’agulla i comercialitzant teles i robes». Secall, després de fer
repàs de l’activitat econòmica —al llarg dels anys que visqué fora de Valls—
de la família Cabrit (béns, inventaris, etc.), tracta de la fundació d’un hospital
per a l’ús de la comunitat jueva colomina, segons testament, signat el 19 de
setembre de 1410. Aquesta institució ja havia entrat en funcionament el 1415,
data en què figuren com administradors Abraham Baruch i Bonjuha de Beses;
fou edificat a l’extrem de l'actual carrer del Forn de Baix, «a la baixada de
l’antiga presó».
T o t això, ben exposat, amb unes notes sobre l ’activitat cultural de Mosse
Cabrit —que possei una biblioteca amb no menys de setanta volums inven­
tariats—; un apèndix documental sobre el tema i una relació de famílies jueves
colomines del període 1408-1411. Una excel·lent utilització del fons documental
—protocols notarials— dels Arxius Històrics Provincial i Arxidiocessà de
Tarragona i Municipal de Valls ens palesa l ’ampli coneixement que l’autor
té del tema tractat en el treball i, encara mes, dels jueus tarragonins en general.
M.G.M.
2269.
S
ecall
i
G
ü e l l
, G
a b r ie l
:
Notícies de l’art a Valls (s. X IV -X V ) .
«Cultura»
(Valls) 438 (1985), 21-25.
Aquest tema fou ja tractat per Fidel de Moragas i Rodes, vallenc, de ma­
nera bastant exahustiva. T o t i amb això, Secall, a través de les consultes a
l'ArxiuHistòric Arxidiocesà de Tarragona i a l ’Arxiu Històric Municipal de
Valls, ens aporta diverses dades de primera mà.
Inicia el seu treball fent unes consideracions breus sobre l’art i els artistes
a l ’època medieval, i continua, després, proporcionant-nos informació sobre
el patrimoni artístic de la vila, des dels mestres de cases, als essencialment
artistes com ara els argenters, els escultors i els picapedrers, i finalment els
artistes pintors.
Del seu estudi cal destacar l'interès que tenen les referències que propor­
ciona del pintor Lluís Borrassà, sobretot.
Com ja ens té acostumats Secall, quasi una quarentena de notes arxivísti­
ques i un apèndix documental de quatre documents, configuren aquesta apor­
tació al coneixement de l 'art a Valls.
F.X.R.
117