Page 45 - 0002 -Bibliografia historica tarraconense IX

Basic HTML Version

2012.
C
astells
i
C
alzada
, N
arcís
:
«Els moviments migratoris en la Catalunya Mo­
derna: el cas de la immigració envers la ciutat de Girona (1473-1576)», dins
Actes del Primer Congrés d'Història Moderna de Catalunya I .
Departament
d'Història Moderna. Barcelona, 1984; 65-74.
Comunicació centrada en l ’estudi d ’un important corrent immigratori amb
desti a la ciutat de Girona durant els segles xv i xvi. Volem assenyalar la
puntual referència en el text, de notes, material gràfic, les xifres, percentatges
i puntualitzacions d ’interès demogràfic relacionades amb les comarques tarra­
gonines. Les 13 famílies immigrades procedents de les nostres terres quasi van
representar l’l per cent de totes les registrades.
J.M.T.
2013.
C
illeruelo
U
zquiza
, M a A
nton ia
:
«Ennoblecimiento de Cataluña en el si­
glo xvili (1700-1808)» dins
Primer Congrés d’Història Moderna de Catalunya
II.
Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 1984; 233-241.
Anàlisi de les concessions de títols nobiliaris a Catalunya durant el set-cents
i fins a la Guerra del Francès. Es fa referència als vin-t-quatre privilegis de
noblesa —un noble, set cavallers i disset ciutadans honrats de Barcelona—
concedits del 1795 al 1805 per tal de sufragar les obres del port de Tarragona.
S -J .R .
2014.
C
urto
S
olé
, A
nna
M .; L
ambea
R
oselló
, C
èl ia
:
Estudi del cadastre de Riu­
doms de l'any 1785.
«L’om» (Riudoms), 188 (1984), 21.
Notes extretes del cadastre referents al conreu que existia aleshores a Riu­
doms, especialment la vinya.
J-R.C.
2015.
D
uch
i
P
lana
, M
ontserrat
:
L'educació en el medi rural durant la restauració:
Constantí, 1874-1924.
«Estudis de Constantí» (Constantí), 1 (1985), 47-56.
Una nova aportació al coneixement de l’estat real de les possibilitats edu­
catives al món rural català, més enllà dels tòpics oficials o dels resums de­
formadors elaborats a les capitals. Duch hi demostra la ja coneguda prepotència
en el control dels organismes de gestió econòmico-ideològics del clergat i dels
sectors prepotents de la societat: professions liberals i propietaris, és a dir,
aquells que no necessitaven acollir-se als organismes que regien, fet que pot
explicar el perquè de la migradesa de l’escola a nivell econòmic, la seva pre-
43