Toponimia de Gandesa - page 13

TOPONIMIA DE GANDESA I EL SEU
TERME MUNICIPAL
Aquest treball vaig aconseguir enllestir-lo en el temps rècord de
set mesos, gràcies a la meva coneixença del terme municipal i
deis termes deis costats, a part les consultes que he fet ais pastors,
caçadors i masovers. Vaig presentar-lo a la Societat Catalana de Geo-
grafia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, i em van concedir el
Primer Premi de Toponimia de l'any 1973, «Eduard Brossa». Ara l'he
millorat revisant-lo de cap a peus i buscant nous topònims i com-
provant-ne d'altres a la bibliografia gandesana publicada i al Registre
Parroquial de Vilalba que, com no fou cremat, és el mes rie de tota
la nostra comarca. Aquesta posada a punt, per a passar-lo a l'im-
premta, ha durât uns quinze mesos, que és el temps que ens separa
des del moment que vaig rebre el premi fins al setembre de 1974.
En principi, pensava publicar el treball que he fet de Vilalba deis
Ares juntament amb aquest però crec que sera millor separar-lo i
tenir preparat l'altre per mes endavant havent-lo préviament révisât
i millorat. Això ha provocat que a l'apartat d'aquest recull:
Indrets
singularitzats de fora terme
no n'hagi anotat cap d'aquesta vila veïna
quan en tinc més de 500 de recollits, tots ells documentais, amb les
notes tretes dels llibres del Registre de la seva parroquia.
Com deia abans, he consultât molta gent —potser més de 200 per-
sones—. Per tant, no pue citar-los tots ni recordar-me'n, tant solament,'
d'una bona part. Com és llògic, no tots m'han ajudat igual. Així
dones, citaré els que més; un d'aquests protagonistes fou en Ramon
Folqué i Serra, conegut per la gent de la vila per Coco
1
Badat, nascut
l'any 1896 i pràcticament havent viscut tota la seva juventut amb les
1
Coco
és una forma de respecte envers les persones més grans. Emprada a
Gandesa, és el masculí de
tía,
mentre que a altres pobles de la rodalia hom diu
oncle i tia. Aqüestes formes están caient en desús i abans de fi de segle ningú sabrá
qué voi dir la forma tan gandesana, de tipus afectiu,
coco.
Dues altres formes autóc-
tones són «mano» i «mana» que volen dir respectivamente
germà
i
germana.
11
1...,3,4,5,6,7,8,9,10,11,12 14,15,16,17,18,19,20,21,22,23,...204
Powered by FlippingBook