Toponimia de Gandesa - page 168

ment a favor de la terra, malgrat la influencia i l'exemple de la casa
Liori, représentant de l'aristocràcia gandesana...».
1688.
E L QUAR E N T ER DE
REDÓ
:loquaréntéderredó.
Situât al carrer
del Pes Veli i actualment propietat del Negret de Toni. Aquí es pe-
saven els fruits i d'aquest Hoc li ve el nom al carrer. Avui és un nom
prétérit només conegut per persones de molta edat i vinculades al
carrer o a l'indret per raons familiars.
1689.
E L
QUARTER
:loquartél.
L'antic quarter estava ubicat a Tac-
tual edifici de l'Ajuntament (consulteu, si us plau, el topónim 1668).
A darrers de la década deis 40 fou traslladat a un edifici exprés situât
a la partida del Messerol entre la carretera de Catalunya i la de Vi-
talba. Pertany al barri de les Devastades.
1690.
LA PRESÓ
:
laprésó. Antic edifici del delme. Possiblement fou
el primer habitacle dels senyors feudals de la vila. Fins fa ben poc, ha
servit de presó comarcal. Es d'estil gòtic i té una gran riquesa arqui-
tectónica en el seu interior. A finals del segle passat perdé el pont lleva-
dis de la porta principal. Ha sofert varies reformes; la més important
d'elles fou l'any 1651 i una altra de posterior al segle xviii. Tret del
11. «Notes d'História de Gandesa», a la pàg. 100, diu: «...Zurita esmen-
ta expressament el "palacio" on s'allotjava el monarca. Pensem que
aquest edifici no podia èsser altre que la casa que bastiren els tem-
plers i aleshores era el palau del gran castella d'Emposta. Quant a
l'emplaçement de dit palau opinem que deu referirse al recinte de
l'antic castell, probablement el mateix edifici que avui és la presó...».
1691.
LA
SOC I ETAT
:
lasociétàt. Edifici recreatiu del que tots els
gandesans en som associats. Vulgarment la coneixem per «la demo-
cracia». Oficialment és reconeguda per Societat Unió Gandesana i
ocupa tota Tilla entre la carretera de Catalunya, la de Vitalba, la Ram-
bla i el carrer de la Baronesa de Purroi.
1692.
CA S UNY E R
:
sunyé. Situada al carrer de Miravet davant de
ca Meix i al costat de ca Liori i ca Eufrasi. Coneguda també actual-
ment per ca Serrano ja que un Serrano va casar-se amb una Sunyer
i d'aquest enllaç nasqué la nisaga deis Serrano Sunyer. Aquesta casa
nobiliària que donà nom a la partida del Mas d'en Sunyer era d'estil
gòtic català i encara la casa veina —anys enrera 1amateixa— conserva
dos finestrals del nostre gòtic del segle xv (ca'l Toto) mig amagats i
recoberts de guix. Avui aquesta edificació ha estât restaurada per Don
Ramon Serrano i Sunyer amb materiata de gòtic italià. Tret de «Notes
d'História de Gandesa», del Dr. Joan Bta. Manyà, a la pàg. 357, diu:
«...a Gandesa té dedicat un deis principáis carrers, el de la casa pairal
dels Sunyer...».
1693.
CA
SARDA
:
sardà. Topònim prétérit i avui conegut per ca
Valls. Situada a la carretera de Catalunya, davant de les Escoles Velles,
i construida entre finals del segle passat i principis de Tactual.
166
1...,158,159,160,161,162,163,164,165,166,167 169,170,171,172,173,174,175,176,177,178,...204
Powered by FlippingBook