Toponimia de Gandesa - page 176

HORTS DE LA FONT DE L'AUBÀ, LA FONT BALLESTANA,
EL COLL DE BATEA, L'ARGILAR, EL PONTARRÔ, LA
COMA D'EN BONET I EL PANTANO (Tôt pertany al Riu de
la Font de l'Aubà)
1768. BADAT:badàt. 1769. PATXET:patxét. 1770.
coLER
:colé. 1771.
MINGUET:minguét.
1772.
JAUME D'ALTÀLIA:
jaùmedaltàlia. Dérivât
d'Itàlia. 1773.
xuFERO
:xupéro. 1774.
FERMINET:
férminét. 1775.
BA-
TEANA:bateànœ. 1776. CATXANC:câtxànc. 1777. PANSo:pànso. 1778.
JOANET:
juanét. 1779.
LA
soN:lason.
1780. MusicAtmusicœ. 1781.
VE-
LAscA:bélàscae.
1782.
LLAUNER:llauné.
1783. s0R0:sôr0. 1784.
RODÔ:
rédô. Tret del 11. de D. de R. P. de G., diu: «...Jaume Redo natural de
la vila de Monroig, del regne de Arago morL.el 25 de Febrer 1648...»;
i al Ll. de Capbreus, al foli 103, diu: «...Pere Borrull dit Redo...».
1785. TROQUILLANO:troquillàno. Dérivât de troquiller que és el qui fa
troques o madeixes. 1786.
CALCES
NEGRES:calcesnégres.
1787.
CASOL:
casôl. 1788.
ALBARCA:
aubàrcse. Tret del 11. de Capbreus de l'any 1632,
foli 107, diu: «...Miquel Marti dit Albarca...». 1789. EscoLÀ:ascolà.
1790. VERDALA:bérdàlœ. Tret del 11. de Capbreus, foli 25, de l'any 1632,
diu: «...Juan de Verdala...». 1791.
AURÈLIA:auréliae.
1792.
MODESTA:
môdéstae. 1793.
VICTOR:bictor.
1794.
LA
ROJA:lar6jae.
1795.
GORI:
gôri. Dérivât i miminutiu de Gregôri. 1796. BAioNETA:baionétse. Dé-
rivât de la ciutat francesa de Baiona. 1797. VIMENERA:biménérae. Fe-
meni de vimener o acte de traballar els vimets. 1798.
D'EN VIDAL:
dàn-
bidàl. Cognom molt corrent a Gandesa i la nostra toponimia serva par-
tides i finques importants propietat de l'actual casa Paladella, abans
Pastor, abans Vilanova i abans Ossô. 1799. RALLO.ràllo. Dérivât de
rail: home molt xerrador.
1800.
MARCÀs.-marcàs.
1801.
COLLCURT:
côllcûrt.
1802.
JARDINET:
jardinet. Diminutiu de Jardi, que és i fou
un cognom molt corrent entre nosaltres.
1803.
TIBÀRIA:
tibàriae. Dé-
rivât del cognom Tiberi.
1804.
SECRETARI:secrétàri.
1805.
MALA
FusTA:màlae
fustae. 1806.
CUCALA:
cucàlae. La cucala és un moixé més
conegut per gralla o cornella. Perô en aquest cas deu provenir de
l'encarregat del eue d'algun moli de farina i d'aci degué derivar el
femeni cucala. 1807. BOTONET:b6t6nét. Diminutiu de botô. 1808.
SUNYER:
sunyé. Cognom que suposem portât a Gandesa per algun dels
membres expedicionaris que prengueren el nostre poble als moros
l'any 1151. Segons el Diccionari Alcover-Moll vol. 10, pàg. 72, i
el Salvat Català, vol. 4, pàg. 3.105, els Sunyer de Gandesa son del
llinatge del Comte de Barcelona, fïll de Guifred I el Pilos. Es con-
serva a partides i a moites finques importants. Tret del 11. de Capitols
Matrimonials del R. P. de G., diu: «...3 marçs 1593...testes sunt Dio-
nisius de Lliori domicellus et Joanes de Sunyer etiam domicellus villae
174
1...,166,167,168,169,170,171,172,173,174,175 177,178,179,180,181,182,183,184,185,186,...204
Powered by FlippingBook