Treballs I - page 18

catalanes, i una amplitud térmica, també mitjana, de 14°7. El régim
pluviométric se circumscriu a la característica mediterránia costanera
d'estius eixuts i tendéncia equinoccial a les pluges. El sol és format
de térra vermellosa amb una vegetado autóctona de máquia de llen-
tiscle i margalló. A la mica de bosc, escás, que encara hi resta, li és
propi el pi blanc. El centre urbá, integrat per l'aglomeració deis nuclis
de la Canonja i Masricard, avui dia units sense solució de continu'itat
pero que havien estat seu de dos municipis diferents, com veurem,
és situat en un petit pujol a 6,5 km a l'oest de la ciutat de Tarragona
en línia recta planimétrica. Les coordenades geográfiques del nucli
urbá són: 41° 07' 24" de latitud N i I
o
10' 42" de longitud E de
Greenwich.
La tradició diu que el poblament de la Canonja comenta amb una
sola casa, el Mas deis Canonges, pertanyent a la Seu de Tarragona.
El 1390, el rei Joan I doná a l'arquebisbe Vallterra la jurisdicció i
tots els altres drets sobre diversos llocs del Camp de Tarragona, entre
els quals hi ha els
Mansos de la Canonja
i
Masricart,
peí preu de
17.000 florins. Els focs censats en aquesta data són de 20 per a la Ca-
nonja i 18 per a Masricard. Atenent a les restes romanes trobades
al terme, sembla que hi ha hagut una perdurado d'habitat des d'aques-
ta época. Actualment, hi ha censades al terme —prenem de referencia
el cens de 1970— 3.667 persones; la forta immigració ha donat un
increment de població, en un període de 20 anys, que quasi ha tri-
plicat la xifra del 1950 (per a més detalls, vegeu el nostre treball:
Notes sobre el sector primari de la Canonja,
«Revista técnica de la
Cámara de la Propiedad» n.° 25, Tarragona, 1974).
Se celebren les tradicionals festes majors a la Canonja per la Mare
de Déu d'Agost, el dia 15, la d'estiu, i la d'hivern el 20 de gener, dia
de Sant Sebastiá. A Masricard s'escau la festa major d'estiu el 5 d'agost,
festivitat de la Mare de Déu de les Neus i la d'hivern, el 18 de de-
sembre, per la Mare de Déu de l'Esperanga.
E L S ANTICS TERMES
2.
Boella, la
la buélla
El terme de la Boella, anomenat Quadra, fou un nucli económi-
cament autócton fins al segle
XVIII
que fou anexionat a la Canonja.
«...una heretat dita la Buena situada en lo Territori de Tarragona,
parrochia de Constantí en la qual si troba una casa ab corral de ga-
16
1...,8,9,10,11,12,13,14,15,16,17 19,20-21,22,23,24,25,26,27,28,29,...242
Powered by FlippingBook