nado y hera enrajolada... heretat que consisteix en 113 jornals (dins
los quais si troban plantats 39 divers, 14 garrofers, 6 figueras, 5 arbres
fruyters) ço es 5 jornals horta si culi blat, ordi, canem, fasols y ca-
rabasses se cultiva de ordinari cada any...»
{Cadastre del Territori,
1-2-1746 AB). De la seva antiguitat tenim com a testimonis els jaci-
ments i restes romanes i ibériques trobades a la rodalia; també hi ha
fonts documentais sobre la seva repoblació, esmentades per Becasens
{Ree. Ciutat
II, 71 i nota n.° 36). Transcrivim un document que fa
allusió a l'establiment d'un particular: «...trasumpto del éstabliment
de la Buena fet per lo Arquebisbe de Tarragona a favor de Francisco
Nadal lo quai es aprobat per lo Capitol de Canonges. Entrada un vedell.
Censos anuals pagadors lo dia de Nadal, 70»
{Notes,
3-4-1428 AB).
Sabem que dos segles després de la repoblació, essent propietat reial,
fou venuda a l'arquebisbe Ignasi de Valterra, el 4 de desembre de 1391,
pel preu de 17.000 florins, junt amb altres llocs i pobles del Camp de
Tarragona
{Morera, Te.,
659). Per tant, no és d'estranyar el censal
que hem citât.
Les afrontacions d'aquest terme el 1601 eren: «...a orient part amb
lo carni Real que va de la ciutat de Tarragona a la vila de Reus y part
amb lo terme de la Canonja mitjançant un torrent. A migdia amb la
sequia del territori»
{Lligall
n.° 2 AB). Per cens de 1719 deduïm que
la Boella limitava amb el Territori de Tarragona pel N, E i S; i amb
el de Reus per l'W. Actualment és la part més al NE del terme de
la Canonja, travessada per la carretera de Reus que separa un boci
de terra pel cantò de llevant. Es manté la tradició agricola esmentada
amb alguns canvis en el tipus i les espècies cultivades. Aixi, hi pre-
domina la vinya, la fruita i l'olivera. Una nota del 1845 (AB) testifica
la fabricació d'aiguardent en aquest lloc; encara que avui dia no
s'utilitzen, hem vist els estris per a la seva elaboració. La casa és
senyorivola, amb dependèneies grans i una capella.
3.
Masricard
marrikàr o màrrikàr
«...mediante término de Masricart»
{Cernais,
22-2-1722). «...en
lo Castell, Iglesia y Badia del sobredit lloch del Masricart»
{Mn. n.° 7
s/f 1703-10 AHA). «...en lo terme de Masricart...»
{Mn. n." 7,
21
1703-10 AHA). Per les restes romanes trobades —un ara al mur del
Castell de Masricard, entre altres— aquest nucli sembla més antic
que la Canonja. Car, com insinua Recasens
{Ree. Ciutat,
I 42) l'origen
d'aquest darrer com a nucli de població podia èsser motivât per la
immigració dels veïns de Masricard a causa de les condicions insanes
17
