dels aiguamolls que es formaven pels voltants de la Pineda. Aquest
antic terme era comprès entre el Territori de Tarragona a l'E, N i W;
i el de la Pineda (ara pertanyent en part a Vila-seca) al S. Fou anexio-
nat a la Canonja al darrer terç del segle xvin. Les jurisdiccions senyo-
rials d'aquell moment eren de l'arquebisbe de Tarragona i del comte
de la Llar.
Pren el nom del poble una partida de terra que arriba fins al Carni
de la Bassa Fonda, sobre la carretera de València. En la seva major
part està plantada de garrofers. «...ima pesa de terra ... en lo terme
de Masricart»
(Mn n.° 7,
21 1703-10 AHA). Per regia general, tot
el que pertanyia a l'antic territori de Masricard s'anomenava com el
poble.
4.
Territori, el
«Lo Territori. — Es lugar, las jurisdicciones son del Arzobispo de
Tarragona, tiene 18 casas separadas, con 70 habitantes. Su situación
es liana, linda por levante con Tarragona, Canonja, Masricart, y La-
buella, a mediodia con Masricart, Vilaseca, Mascalvó y Reus, y a
Tramontana con Reus, y Constanti» Cens de 1719 (
Iglésies,
677).
«Era un conjunt d'emprius enclavats en termes d'altres universitats
o en el de la pròpia, al conjunt dels quals se li donà aquest nom»
(Ree.
Ciutat
II, 194). En crear-se les municipalitats actuals, a la segona
meitat del segle passat, en lloc de formar-ne una, el seu terreny fou
repartit entre les entitats del voltant Reus, Constanti i Vila-seca, atès
que no hi havia nucli compacte sino solament una agrupació dispersa.
L E S PARTIDES DE TERRA
La Canonja ha estât fins fa una vintena d'anys un nucli eminent-
ment agricola; avui dia, la meitat del terreny cultivât ha estât venut
per a la installació de la industria petriquimica, i això afecta les par-
tides de les Pletes, les Parades, les Pinedes, el Mas d'Aiximus o Al-
banès, l'«Apeadero», els Camps Redons, el Mas de Ponç i part de la
del Coli Blanc, malgrat oferir el sòl unes condicions molt remarcables,
gairebé excellents, per a l'agricultura. El 1892, el
libro de Apeo
recull
l'extensió delnitiva del terme, 1.203 jornals dels quais 1.097 jornals,
o sia un 90 % de la superficie del municipi, era dedicat al conreu,
repartida en no mes enllà de mitja dotzena de cultius diferents: 112
jornals d'avellaners de regadiu, 10 de cereals de regadiu, 541 de vinya,
59 de sembrat de secà, 111 d'avellaners de secà, 64 d'olivers, 195 de
19
