Treballs I - page 228

subtil, i amb prou feines se'n poden fer comentaris. Però jo crec que
no és temps perdut voler intentar-ho. Vegem perqué.
L'home viu en un món sotmès a constant moviment, i fa tot el que
pot per tal d'entendre aquest món. L'home viu en una consciència
d'eli mateix, sotmesa a constant moviment, i fa tot el que pot per tal
d'entendre aquesta consciència; no sempre amb els millors médis,
però en tot moment fa quelcom a la vora de la propia coneixença.
La poesia sorgeix com un dels enginys humans destinats a conciliar
el món amb la consciència.
Aquest enginy pot arribar a convertir-se en la clau que ens dongui
de mica en mica una visió més encertada d'aliò que ens envolta i de
nosaltres mateixos. Si és aixi, la poesia ens interesa, ens és útil, ens
convé, i el seu interés no esdevé local ni individual, sinó obert a tot
aquell que la vulgui.
La llavor és el nucli de la vida. La llavor no es mostra sinó que
resta amagada. D'una manera semblant la vida no manifesta públi-
cament el seú oríg.en, sinó que ho fa a través d'un determinat llen-
guatge superior. És aquest llenguatge allò que la poesia ha d'intentar
traduir si voi acomplir plenament la seva missió. Altramént pot caure
en una incontrolable producció de flors marcides en el millor cas, o en
simples réitérerions en el pitjor. Però no és aquest un perill que es
pugui rectificar amb una simple anàlisi teòrica o un afinament d'estil.
Cal pensar que la vida personal és el filtre de la poesia, i per tant,
responsable dels errors i coproductora dels reeiximents.
Fa cinc anys que em reuneixo periòdicament amb el grup de poesia
L'espiadimonis, del quai en sóc membre. Entre poema i acudit, entre
un glop de café i un comentari que en fa néixer d'altres, he madurat
aqüestes observacions a la «poesia» que us ofereixo a mode d'esborrany
mentre hom cerca el net.
Si arriben a engegar l'interès, la critica o la curiositat, aixi en els
joves com en qualsevol persona, hauran realitzat la meva esperança.
T R E S DEFINICIONS PRÈVIES
1. Font de la poesia
Aquella força que dimana de tota cosa en la quai existeix un equi-
libri entre forma i substància.
222
1...,218,219,220,221,222,223,224,225,226,227 229,230,231,232,233,234,235,236,237,238,...242
Powered by FlippingBook