La monumental Font del Centenari de Tarragona ha recuperat la mà i el cap malmesos per una acció vandàlica. L'Amàlia i l'Anna, especialistes de la Unitat de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Diputació, s'han encarregat de restituir aquestes peces. Hi tenen la mà trencada. Un hipopòtam i un cocodril n'han seguit el procés pas a pas...
Desenvolupar el talent que es duu a dins. Aquesta és la premissa de les nostres escoles d’art i disseny a Reus, Tarragona i Tortosa. Avui ens hi endinsem de la mà de la Chaimae i de l’Álex, dos estudiants que tenen clar que han escollit una bona opció formativa per aconseguir el seu objectiu: viure professionalment de l’art
La seva forma i el seu nom no han estat triats per casualitat. L'edifici 'C', construït amb el nostre ajut, acollirà activitats relacionades amb un àmbit molt concret i, alhora, molt extens: la Cultura. De la mà de l'alcalde i d'una futura usuària, et convidem a conèixer aquest nou emblema de Campredó
Només ens agrada anar-hi una estona, de visita, i de cap de les maneres voldríem quedar-nos-hi per sempre. Sigui com sigui, el cementiri és un equipament imprescindible a qualsevol poble o ciutat, i un lloc per al record dels éssers estimats. Avui ens aturem al de Blancafort, construït el 1921 i recentment remodelat amb el nostre ajut econòmic i tècnic
Les cames, la vista, l'oïda, la imaginació... Tot s'activa recorrent el nou itinerari autoguiat 'Postals poètiques' de Figuerola del Camp, que l'Ajuntament ha creat amb el nostre suport. Pas a pas, i mòbil en mà, el visitant hi pot conèixer els racons més emblemàtics del municipi a través de l'obra de l'escriptor Josep Colet. Ens hi acompanyes?
Els Jocs Mediterranis ens situen al mapa dels grans esdeveniments internacionals. Alhora, ens han permès posar a punt destacats equipaments esportius a les 14 seus, una xarxa d'instal·lacions de primera que romandran per a ús ciutadà més enllà d'aquesta cita. L'Esteve, el Yerai o la Matilde ja es beneficien d'unes millores que donen molt de joc
En aquest plató no hi trobarem ni al doctor House ni a la doctora Grey, sinó a estudiants de Medicina de la URV que fan pràctiques de la carrera. Participen en situacions mèdiques fictícies i molt realistes, amb l'ajut de pacients simulats. Entrem al Centre de Formació i Innovació en Simulació 'Josep M. Martínez Carretero', creat amb el nostre ajut
Per si encara no us sonen, us presentem el Nico, la Mar, la Laia i el Xavi. Es van formar als nostres centres d'ensenyaments musicals, i ara exporten arreu el seu talent: París, Berlín, Roma, Tòquio... Abans no tornin a fer les maletes, els agafem al vol perquè ens expliquin els seus records al conservatori i el seu moment present
El Toni es mou com un peix a l’aigua darrera del taulell. Fa sis anys que treballa de cara al públic en un popular restaurant de menjar ràpid, on posa en pràctica els coneixements que va adquirir al Col·legi d’Educació Especial Sant Rafael de la Diputació. Altres joves en la seva mateixa situació també s’han inserit a la societat amb el nostre ajut
Les nostres 25 exposicions culturals mòbils viatgen de manera itinerant pels pobles i ciutats que ens les sol·liciten. És el cas de Santa Oliva, on fem parada per saber com era Europa fa un milió d'anys. Allà hi coneixem la Montse i el Manel, amants de la cultura i usuaris habituals de l'edifici que acull la mostra, un antic monestir ple de curiositats
L'Elvira només ha trigat vint minuts des d'Horta de Sant Joan, on treballa, fins a una jornada que hem impartit a Tarragona. I no és que hagi agafat cap vol supersònic. De fet, només li ha calgut anar en cotxe fins a Gandesa, on ha seguit còmodament la sessió per videoconferència, un sistema amb el que facilitem la formació als indrets més allunyats
En un extrem del Priorat, davant l’estàtua d’un famós guerriller de llegenda, s’hi elaboren productes agroalimentaris amb destinació a mig món. Fem parada a la cooperativa d’on sorgeix un dels olis d’oliva verge extra que promovem arreu a través dels Premis CDO. Uns guardons per sucar-hi pa
Dos arbres gegantins donen nom a una de les places públiques situades a més alçada de les nostres comarques. Es troba a Prades, gairebé a mil metres, i ha estat reformada recentment amb un ajut que atorguem a través del nostre Pla d’Acció Municipal anual. Veïns i visitants d’aquesta vila ja l’han estrenat. Et convidem a fer-hi un tomb
L'Antonia ha conegut noves maneres de reduir la despesa energètica a casa seva. Ara ja sap, per exemple, què és el consum 'fantasma', com funciona un temporitzador o quins electrodomèstics són més eficients. Aquesta veïna de Constantí és una de les assistents al taller 'La factura de la llum, com podem reduir-la?', que impartim a nombrosos municipis
Tan aviat és a l'Ampolla com a Alfara de Carles o Masdenverge. La Isabel hi acudeix sempre que cal, per tramitar expedients d'activitats empresarials dels ajuntaments. Forma part de l'equip itinerant de tècnics, secretaris i interventors que posem a l'abast dels consistoris que no disposen de prou personal per a tasques administratives especialitzades
Vuit segles després de la seva construcció, el castell de Rodonyà acull la biblioteca, el centre cívic i l'Ajuntament. Abans, però, ha calgut fer-hi una profunda rehabilitació, amb el nostre ajut econòmic i tècnic. Et convidem a conèixer el procés que ha convertit un edifici en ruïnes en el principal equipament ciutadà d'aquest poble de l'Alt Camp
L’Agustí recorre centenars de quilòmetres de carreteres sense moure’s de l’Arxiu General de la Diputació. Investiga els orígens de la xarxa viària moderna al Camp de Tarragona i el seu impacte social i econòmic. Com ell, desenes d’historiadors consulten anualment els fons de la nostra institució: 4.000 metres lineals de documents amb més d’una sorpresa
Et presentem el Patrice, periodista de 'Télérama', del grup 'Le Monde'. L'hem convidat perquè conegui el modernisme de la Costa Daurada, en un nou viatge de premsa que organitzem des del Patronat de Turisme de la Diputació per difondre els nostres atractius a la premsa internacional. Amb ell ens endinsem a la jujoliana Casa Bofarull dels Pallaresos
Vilaplana és un dels centenars de pobles petits que equipen el consultori gràcies a l'ajut de la Diputació de Tarragona. Aquest municipi és, a més, un dels darrers que ha estrenat centre mèdic, situat en un antic garatge. On abans hi havia cotxes ara hi ha moderns aparells clínics i una atenció professional càlida i propera
Centenars d'hores de treball separen l'abans i el després del retrat de la musa del pintor Adrià Campdesuñer, un antic oli restaurat a l'Escola d'Art de la Diputació a Tortosa. Et mostrem el resultat de la feina pacient i silenciosa dels nostres cirurgians de l'art, referents a Catalunya en recuperació del patrimoni
Antigament va ser un tram de la transitada N-240 i ara és el més semblant a un passeig. Et convidem a recórrer el nou carrer Major de Fontscaldes de la mà de l'Antònia, el Josep M., l'Encarnació i altres usuaris d'aquesta avinguda remodelada per l'Ajuntament de Valls i la Diputació de Tarragona
Sabies que en ple centre de la Part Alta de Tarragona s'hi pot contemplar una mostra de la genialitat de Joan Miró? T'endinsem en la singular història del 'Tapís de Tarragona', una de les obres més emblemàtiques del Museu d'Art Modern de la Diputació, referent de creativitat a les nostres comarques
Quan arriba l'època de festes majors, el Flop fa la maleta i des de Tortosa es trasllada arreu de les nostres comarques amb el seu aplaudit espectacle familiar. Ens situem al Montmell per presentar-te aquest singular personatge i l'eina que el fa viatjar més i més lluny: l'e-catàleg de la Diputació de Tarragona, pioner a Catalunya
La Mayte i el Miguel formen part del 75% de turistes que repeteix vacances a casa nostra. El seu cas, però, és especialment paradigmàtic: no han faltat cap estiu des de fa 43 anys. Te'ls presentem a continuació, i també t'expliquem què fem al Patronat de Turisme de la Diputació per impulsar aquest sector productiu clau
Et convidem a viatjar entre arrossars per la nova carretera TV-3405, una de les artèries viàries del delta de l'Ebre. Les obres de remodelació que hi hem dut a terme la fan més còmoda i segura per als nombrosos conductors que la utilitzen, sobretot a l'estiu. Alguns d'ells ens parlen de l'abans i del després d'aquesta emblemàtica via
És com una platgeta poc profunda, i fins i tot té l’aigua salada. La nova piscina infantil de Sarral forma part del recinte de bany municipal, recentment ampliat i remodelat amb el nostre ajut. A través d’alguns dels banyistes més fidels, t’endinsem en aquest autèntic mar d’activitat
Amb un premi Emprèn de la Diputació sota el braç, la Maria, l'Arnau i el Ferran aixequen més dretes les parets del seu negoci d'arquitectura. T'expliquem com els hem ajudat a l'inici de la seva aventura empresarial
Et convidem a conèixer històries de gent com tu. A través d'aquest blog, cada setmana descobriràs nous casos de persones que milloren la seva vida gràcies a l'acció de la Diputació arreu del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre
Comunicació
'Lo Mussol' no està sol
La revista local de la Palma d'Ebre té nom d'ocell i de muntanya. Va néixer el 1996, i des d'aleshores no ha parat de volar. Des de la Diputació hi donem suport econòmic, com també fem amb una trentena més de publicacions de petits municipis de les nostres contrades. Alguns dels seus promotors t'expliquen aquí el present d'aquests mitjans de Km 0
Des de la història d'una antiga orquestra de la zona fins als darrers casaments o naixements que hi ha hagut al poble. I entremig, cròniques festives, notícies de l'escola, receptes culinàries, pàgines literàries o consells del metge. Tot plegat omple de contingut la revista trimestral 'Lo Mussol' de la Palma d'Ebre, editada per l'Associació Cultural el Pi, amb el suport econòmic de la Diputació de Tarragona. D'ençà de la seva creació, fa 21 anys, la publicació no ha faltat mai a la seva cita amb els veïns i veïnes d'aquest petit municipi de la Ribera d'Ebre.
La multitudinària festa de celebració del vintè aniversari de 'Lo Mussol', l'any passat, dona una idea de la gran acceptació i arrelament d'aquesta publicació, que a banda de la seva versió en paper també té una versió web (Lo Mussol). Van assistir a l'acte unes 500 persones, entre residents a la Palma d'Ebre (370 habitants censats) i descendents de la vila que viuen a fora. Tots plegats van sopar i van ballar al so de les cançons del cantautor Joan Rovira, que hi va actuar en directe.
Una revista que fa poble. El sopar de celebració dels 20 anys de ‘Lo Mussol’ de la Palma d’Ebre va aplegar centenars de persones
Festa gran. El cantautor Joan Rovira va amenitzar la celebració
A la capçalera de la revista hi apareix l’ocell del mateix nom, ja que és així -mussols- com s’anomena popularment els palmencs i les palmenques. D’altra banda, al terme municipal hi ha un cim de 341 metres conegut com 'Lo Mussol'. Com sol passar a la majoria de revistes locals, el seu objectiu depassa l'àmbit estrictament informatiu. "També és com un arxiu local, que deixa constància del que ha passat al poble en els darrers 20 anys", assegura Mercè Solé, coordinadora de la publicació. Pagesa, ramadera i mestressa de casa, la Mercè comanda 'Lo Mussol' juntament amb un equip de voluntaris format per nou redactores i múltiples col·laboradors de dins i de fora del municipi. "Estem oberts a tothom", afegeix. Per a ella, la premsa local és, a més, una eina important per refermar la vinculació amb el poble, tant de persones de dins com de fora vila: "Tenim subscriptors fins i tot a França", assenyala. Podeu conèixer la Mercè a la fotografia que encapçala aquest post, on se la veu revisant concentrada el darrer número de la revista.
Pagesa, ramadera i mestressa de casa, la Mercè impulsa ‘Lo Mussol’ de la Palma d’Ebre amb l’ajut de nou redactores i altres col·laboradors
El suport de la gent del poble fa que 'El Mussol' no estigui sol. A tot això s'hi afegeix l'ajut econòmic que la nostra institució destina anualment a la revista –"ens salva la vida!", destaca la seva coordinadora–, així com el suport de l'Ajuntament de la Palma d’Ebre, del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i dels anunciants. De moment, ja van pel número 84, i caminen amb pas ferm cap al quart de segle.
La revista prioratina 'Canya i Gram', editada pel Centre d'Estudis del Masroig, ja fa anys que va superar aquesta efemèride. Des que fa 35 anys va ser fundada per una colla d'amics del poble, difon amb una periodicitat bianual estudis i reportatges sobre cultura i història d'àmbit local, comarcal o nacional. Té el suport de la Diputació i d’altres entitats com l'Ajuntament del Masroig, el Consell Comarcal del Priorat i l’Institut Ramon Muntaner. Aquests ajuts contribueixen a impulsar el mitjà degà de la comarca, que també es nodreix de subscriptors o de la venda en quioscos i llibreries, de Falset, Móra d’Ebre, Reus, Tarragona o Barcelona. No obstant això, el coordinador de 'Canya i Gram', Ramon Bargalló, destaca la dificultat que representa publicar una revista d'aquestes característiques, amb 140 pàgines i una acurada edició.
Del Masroig a Barcelona. La revista ‘Canya i Gram’ es pot trobar en llibreries de la capital catalana, i també a Falset. Móra d’Ebre, Reus o Tarragona
'Lo Rafal' d'Alcanar, al Montsià, és una altra mostra de premsa de Km 0 feta a les nostres comarques, sota l'impuls de persones voluntàries i sense cap ànim de lucre. Aquesta revista que actualment dirigeix Joaquim Buj és, a més, un exemple de com aquests mitjans locals es converteixen en ocasions en pedrera de futurs professionals del periodisme i la comunicació. Carme Ferré-Pavia, una de les impulsores de la revista, creada el 1988, és avui vicedegana d’Intercanvis, Pràcticum, Treball de fi de grau i Alumni de la Facultat de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va dirigir 'Lo Rafal' mentre estudiava Periodisme i col·laborava en altres mitjans, i va continuar-ho fent uns quants anys més, quan ja no residia a Alcanar. La Carme destaca la implicació i dedicació voluntària de les persones que promouen la premsa local als pobles, una tasca que assegura que "no és fàcil". Pel que fa al paper d'aquests mitjans, valora el fet que "promouen la cultura i donen veu a la ciutadania".
“La premsa local promou la cultura i la participació”, destaca la Carme, antiga directora de ‘Lo Rafal’ d’Alcanar i avui vicedegana de Comunicació a la UAB
Pedrera de professionals. Carme Ferré-Pavia, en una imatge captada per Joan Canela. Va ser directora de ‘Lo Rafal’ i avui és vicedegana de la Facultat de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona
Aquest any 2017, a la unitat de Comunicació de la Diputació de Tarragona hem tramitat ajuts per valor de 40.000 € que s'han distribuït entre les 30 revistes locals i comarcals del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre que ho han sol·licitat.
A la Diputació, enguany destinem ajuts a 30 publicacions de pobles d’arreu del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre
El nostre ajut facilita la continuïtat d'unes publicacions properes que, com hem vist, informen, dinamitzen la cultura, incentiven la participació dels veïns i veïnes, els arrelen al territori i es converteixen en cronistes del nostre temps.
