Diputació de Tarragona
MENU
Diputació de Tarragona

SOS 24/7

Ainoa Lorenzo, psicòloga CPEEAlba

  • Notícies
  • 25|03|2020

Tancats a casa, sense ajuda, 24 hores, 7 dies a la setmana i algunes setmanes per davant… 

Sona a una premissa del tot complicada, una muntanya on ens sembla difícil fer cim, però la realitat és que l’única opció que tenim és fer-ho, i allò que si podem controlar es l’actitud amb la que ho fem. 

Potser és com poca cosa, potser creiem que és un missatge pessimista, però intentaré que quan acabeu de llegir aquest article la vostra mirada sigui tot el contrari.

Començaré pel principi de les idees que em venen al cap, La novetat. 

I és que afrontem precisament això, una novetat, una situació diferent a tot el que hem viscut a la nostra vida i per tant és necessari i m’atreviria a dir que, fins i tot, imprescindible que siguem innovadors i creatius a l’hora d’enfrontar-la. Lessing deia que en una situació anormal una reacció anormal constitueix una conducta normal. 

I com podem fer això? El meu consell és seguir tres passos: fer una pluja d’idees, estructurar-les i portar-les a terme. 

Pensem: Quantes persones podem aportar idees, quantes podem fer-nos càrrec d’aquesta fita? 1, 2, 3, 4...probablement tants jugadors com membres de la família sigueu. Llestos, ja teniu el vostre equip!

Endavant, ara toca una bona pluja d’idees sobre les necessitats dels vostres fills i els possibles recursos que els hi podem oferir. Busquem per internet, hi ha milers de recursos, aprofiteu allò que surti de l’escola, tothom estem treballant per donar-vos un cop de mà i sobretot confieu en que els que millor coneixeu als vostres fills sou vosaltres.

Seguim amb una de les meves parts preferides, estructurem en un horari totes aquelles idees i recursos. Quan no estem acostumats a una situació i no la tenim controlada, els forats buits són molt complicats, i poden generar molta angoixa, i com deia la meva iaia i permeteu-me la llicència “Cuando el diablo se aburre, mata moscas con el rabo”. Així que ordeneu tota la vostra creativitat i penseu també quins recursos teniu quan no realitzin  aquestes activitats dirigides. 

Per últim, porteu-lo a terme!

 

De vital importància és recordar que som un equip, per tant, intenteu que tota la responsabilitat no recaigui sobre la mateixa persona, ja que com us dic al títol són 24/7. I això em porta a un altra idea fonamental... l’energia i la seva càrrega.

 

Et diria recarrega...RECARREGA! Perquè sinó no arribaràs a tot amb la millor actitud possible, et quedaràs a mitges i et sentiràs malament. Així que PARA per TORNAR. Recordeu l’equip de treball? Doncs feu torns, dividiu la feina i busqueu la manera per a què cada persona pugui recarregar... una bona dutxa, una peli, una estoneta de mòbil i manta, un llibre, passejar el gos... aquella estona és per vosaltres. Estem tancats a la mateixa casa, però tenim portes, forceu estones d’intimitat.

 

Ara em venen al cap aquelles persones que no podem fer equip, que potser formen part d’una família monoparental i per elles hi penso que podeu buscar aquelles estones en els que els vostres fills fan activitats no dirigides i estan entretinguts, amb la televisió, els videojocs, youtube, o fent activitats de joc en les que no necessitin l’adult, aquest és el vostre moment per RECARREGAR. 

Els psicòlegs diem que no és més intel·ligent aquell que té més coeficient intel·lectual sinó aquell que s’adapta millor i més ràpid a una situació nova. 

Pel que sigui, la vida ens ha portat a aquesta situació, per tant aprofitem aquesta oportunitat per, amb una sortida forçada de la nostra zona de confort, donar-li sentit. 

Viktor Frankl escriu a l’Home en busca de sentit que a l’home se li pot arravatar tot, excepte una cosa: la llibertat humana, la lliure elecció de l’acció personal davant les circumstàncies, per escollir el propi camí i decidir qui vol ser.

 

Així que mira aquelles coses positives que pots treure ara mateix, aquí i ara, pensa en allò que t’emportaràs un cop la intensa convivència hagi passat, qui seràs tu després d’això, com haurà canviat el vincle amb la teva família?

Estic convençuda que tots en sortirem reforçats, especialment els nostre fills, perquè a vegades cal PARAR per TORNAR  a començar.