Vés al contingut

Música Electro/No Wave Pop Experimental

Electro (abreviatura tanto de electro funk como de electro boogie o electro disco)12​ es un género temprano de música electrónica directamente influido por el uso de cajas de ritmos TR-808,3​ la interpretación con sintetizadores Moog y el sampling de canciones funk.4​ Un disco típico de este género incluye como norma general ritmos programados mediante caja de ritmos y potentes sonidos electrónicos desprovistos normalmente de vocales, aunque en ocasiones cuente con ellas, si bien normalmente distorsionadas mediante vocoder. Estas características son las que diferencian al electro de otros géneros dominantes a finales de los años 1970 como el disco y el boogie, en los cuales los sonidos electrónicos eran solo parte de la instrumentación y no la base de toda la canción como en el electro. El electro sirvió también de base para el surgimiento de la música electrónica de baile (especialmente en el house y sus formas derivadas) y para géneros modernos de hip hop.

La No Wave va tenir un curt període de vida però influent del punk rock centrat a Nova York durant els últims 70s i primerencs 80s. No Wave va tenir un moviment abstracte i música experimental.

Els artistes classificats com No Wave, generalment van tenir poca similitud musical entre ells: Els grups van treballar en diferents estils, tals com funk i jazz (James Chance), blues, música aleatòria i punk rock. Mars, Swans i The Static (Glenn Branca) van experimentar amb soroll extrem, la música droning que estava caracteritzada per repetitius drumbeats i lletres explícitament nihilistes i guitarra de tres ponts.