L'11 d'abril celebrem les jornades il·lustrades LAP a l'EADTarragona

Una iniciativa que reunirà professors, estudiants i professionals amb conferències, exposicions, tallers i accions participatives al voltant del món de la il·lustració

La gràfica de les jornades LAP ha anat a càrrec de l’alumna d’il·lustració Ana Gómez, guanyadora del Premi Taronja d'il·lustració del curs 2017/18

Abans de Setmana Santa tenim una cita. L'11 d’abril celebrem les jornades il·lustrades LAP a l'Espai Piscina de l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona, una iniciativa que reuneix il·lustradors estudiants i professionals.

Aquesta tercera edició de LAP, aposta per parlar de les persones transgènere a partir de conferències, exposicions, tallers i accions participatives per compartir experiències al voltant del món de la il·lustració.

Ser trans
Una persona és transgènere quan no s’identifica amb el gènere que li han assignat al néixer en base als seus genitals, ja que els genitals i el gènere són conceptes diferents.
Si una persona s’identifica amb el gènere assignat es diu que és cisgènere.
Hi ha persones trans que se senten a gust amb el seu propi cos i persones que necessiten passar per tractament hormonal i/o cirurgies. Dins el paraigua trans hi ha diferents identitats de gènere, no tot és binari, com home o dona. També existeixen els gèneres no- binaris, que poden estar entre home i dona, no ser cap gènere o fora de l’espectre, com per exemple altres gèneres que existeixen en altres cultures.

«Les pastilles ens esterilitzen, ens debiliten»
El testimoni de R.

Ser una dona trans no és fàcil i menys amb hormones; les hormones no estan fetes per a nosaltres.
Són pastilles per a menopàusiques, embarassades... i el nostre cos, per molt que s’hi adapti, pateix uns efectes secundaris dels quals no se’n parla i que nosaltres tampoc no coneixem.
Són efectes que ens destrossen tant físicament com psicològicament, són anticonceptius molt bèsties. Pastilles que ens esterilitzen, ens debiliten i fan que les nostres emocions variïn constantment, i això ens provoca confusió i disfòria. Hi ha moltes coses de les quals no es parla i que ens maten lentament...
Només per canviar-nos el DNI, ens demanen 2 anys d’hormones, però no se’ns informa i això és molt greu.

«Tots mereixem sentir-nos bé amb els nostres cossos»
El testimoni d’ E.B.

Soc un home trans, fa més de quatre anys que estic en tractament hormonal amb testosterona i mai ho deixaré d’estar, però no em puc queixar. Hi ha persones que cada dia s’han de punxar insulina, en canvi jo em punxo 250ml de Testex cada tres setmanes.
Ja fa temps que no experimento cap canvi físic, però si vull que el meu físic es mantingui i que no
em baixi de nou la menstruació, hauré de seguir hormonant-me.
Hi ha molta gent que em diu que si anés al gimnàs ho tindria fàcil, o que em comenta que és una classe de dòping, però, en realitat, amb l’hormonació tinc els mateixos nivells de testosterona que qualsevol altre home.
Tots els canvis es van produir durant el primer any: em va canviar la cara, la forma del cos, em va marxar la regla, la veu se’m va fer més gruixuda, em va sortir la nou del coll i alguns pèls per aquí i per allà. Jo penso seguir amb el tractament tota la vida, perquè ara em sento millor, m’agrado més que abans de començar-lo.
Realment admiro les persones trans que no necessiten hormonar- se ni operar-se per sentir-se bé, perquè és el que mereixem, sentir- nos bé amb els nostres cossos diversos.

«Ni la meitat de persones han arribat a entendre i a construir la seva identitat com has fet tu»
El testimoni de C. P.

Ser no-binàrix és navegar per un mar de confusió i de possibilitats. És qüestionar qualsevol estructura que s’hagi construït al voltant del significat de la paraula “gènere”; deconstruir aquella narrativa
que t’han endossat des del teu naixement i crear una definició acotada a la teva experiència i sentiment. També sol ser sinònim de soledat: tot allò que t’envolta està creat per conservar i perpetuar un binarisme que no entén de grisos ni de matisos. És ser invisible entre la gent. És haver de «sortir
de l’armari» constantment, de manera total o parcial, explícita o implícita, sempre jugant amb les paraules i desdibuixant les idees que utilitzes per descriure’t per por al rebuig, que no entenguin,
a no complir expectatives. Que al gimnàs et confinin als vestidors infantils (en horari en què estan en desús) perquè incomodes tant en els d’homes com en els de dones. És una experiència dura i sinuosa. L’altra cara de la moneda? Ni la meitat de persones han arribat
a entendre i a construir la seva identitat com ho has fet tu, plantant cara a un sistema que et vol esborrar del mapa i de la història. Ser una persona no-binària és un orgull.

Activitats dia 11 d'abril

> 9:15 h Presentació LAP
> 9:30 h Xerrada del col·lectiu Gènere LLiure: 'Transil·lustrem-nos'
> 11h Foodtrans sonor. Esmorzar grafit i Trans-shirts serigrafiades.
> 12:30 h Xerrada/Taller a càrrec de l'il·lustrador Pere Ginard (només alumnes).

Exposició de treballs de Pere Ginard a l'Espai Piscina.
L'exposició es podrà visitar fins el 25 d'abril, dins l'horari del centre, de dilluns a dijous de 9 h a 21 h i els divendres de 9 h a 20 h.

Us hi esperem!

Pere Ginard

pereginardLAP

És il·lustrador, cineasta i va ser cofundador i membre de l'estudi multidisciplinari Laboratorium durant més de deu anys; microfactoria que combina la creació de films i publicacions experimentals amb treballs d'il·lustració i gràfica per a premsa i televisió.

Com a il·lustrador ha obtingut el premi nacional d'il·lustració de l'Institut Nacional de la Joventut (INJUVE) l'any 2000, el segon premi en el II Certamen Internacional d'Àlbum Infantil Il·lustrat Ciutat d'Alacant l'any 2002, el premi Junceda d'il·lustració infantil-juvenil de l'Associació d'Il·lustradors Professionals de Catalunya l'any 2006 i els seus treballs han estat exposats a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya (Itàlia) (2003 i 2004), la Biennal d'Il·lustració de Bratislava (2003) o el Itabashi Art Museum de Tòquio ( 2003 i 2004) entre d'altres.