Exposició Temporal
Inner Landscapes de Ramon Cornado / Béatrice Bizot
Del 03/05/2018 al 10/06/2018
"Inner landscapes" de Ramon Cornadó / Béatrice Bizot
Del 03/05/2018 al 10/06/2018
Aquesta proposta fotogràfica és una reflexió sobre l’ésser humà contemporani, en relació amb l’entorn físic com a metàfora del seu món intern, exposat als cicles de renaixement i mort constant dels seus valors, de les seves relacions amb els altres i dels ideals que el sostenen. Temes que, en el context actual de la societat “líquida” en què vivim, ressalten de manera poderosa.
És un projecte de col·laboració entre Béatrice Bizot i Ramon Cornadó en el qual s’uneixen dues disciplines, escultura i fotografia (matèrica i virtual), i en la qual la segona reinterpreta la primera. Ambdós autors fusionen la seva línia personal de treball en una expressió simbiòtica tant en la forma plàstica com en l’àmbit conceptual.
Ramon Cornadó, fotògraf d’espais perifèrics i també patrimonials, atret per l’estètica de les escultures de Béatrice Bizot (éssers que porten l’empremta dels efectes col·laterals de la modernitat), reubica les escultures en llocs on les figures de l’escultora troben una altra vida i nous missatges per transmetre en fusió amb els paisatges del fotògraf.
El fet de traslladar les escultures, generalment instal·lades en espais urbans, a espais exteriors i abandonats fa que s’embolcallin d’un valor sacre, arqueològic o, fins i tot, mitològic en funció del context i l’escenografia utilitzats.
La mirada introspectiva de les escultures té una possible lectura en el sentit que totes tanquen els ulls a un present/passat de tots els esdeveniments humans fallits, i alhora prenen consciència, amb aquesta mirada interioritzada, de tot allò que cal esmenar per no eclipsar la nostra supervivència com a espècie.
Utilitzem el blanc i negre per donar més força expressiva a les imatges, alhora que els transferim una pàtina d’atemporalitat.
L’esquema bàsic del treball conjunt ha estat dotar de paisatges adients les peces escultòriques, a partir d’una interpretació subjectiva de les diferents figures humanes, per omplir de presència els llocs perifèrics abandonats. D’aquest repte, en sorgeix un entorn molt real pel que fa a la visualització creïble de les imatges, atès que s’ha alterat la proporcionalitat entre la figura i el paisatge, i alhora surrealista, pel que fa a la metàfora a la qual apunten les fotografies creades, fet que deixa espai a la reflexió i a la imaginació.
Aquest projecte al MAMT es materialitza en un circuit expositiu que inclou l’espai exterior del museu (façana), dues de les sales d’exposicions temporals i el pati interior del museu, de manera que ocupa àmbits no utilitzats anteriorment amb finalitat expositiva.
Les fotografies de l’exposició oscil·len entre els 270 × 180 cm i els 130 × 90 cm impreses en lona, algunes de les quals van separades 10 cm de la paret i pengen del sostre. La idea és donar volum i monumentalitat a la imatge, tot emulant la tridimensionalitat de les peces escultòriques.
Hi ha un petit grup de 6 fotografies de 50 × 75 cm presentades en format i impressió clàssics per tal de poder donar també una percepció més íntima del que suggereixen les imatges en aquesta proposta expositiva.
Sobre els autors:
