L’obra de Ro Caminal reflexiona sobre un dels trets fonamentals de la nostra societat: la construcció de fronteres que pretenen definir allò que som i el que no som, el traç d’una línia quasi invisible o descaradament present entre el nosaltres i l’ells, la invenció d’un relat identitari que intenta fraccionar tot allò que, malgrat tot, compartim i ens és comú. El viatge entre allò que pensem que som i tot el que allunyem de la nostra zona de confort és complex, requereix una mirada polièdrica i no es pot fer sol.
Les reflexions sobre l’alteritat i la representació són aspectes clau de “Resistències vora el mar”, una iniciativa que pren el Mediterrani com a espai des d’on reflexionar sobre les complexitats de les moltes realitats que el conformen. Estretament relacionats tant amb el fenomen del flux migratori actualment considerat il·legal com amb l’explotació turística, el Mediterrani continua sent un espai liminar travessat pels anhels i especulacions de milers d’individus que, tot i compartir la pràctica del viatge, es veuen confrontats a realitats radicalment oposades. Per reflexionar sobre aquestes realitats, Ro Caminal focalitza la mirada en els contextos històrics i sociopolítics dels barris marítims de cinc ciutats: La Barceloneta, a Barcelona; la Goulette, a Tunis; al-Manshiya y al-Agami, a Alexandria; la Casbah d’Alger, i el barri de Sliema, a Malta. D’aquests cinc enfocaments, Ro Caminal n’ha seleccionat Arquitectura de conjunts (Algèria) i In Limbus Melita (Malta) per formar part de l’exposició al Museu d’Art Modern de Tarragona.
Arquitectura de conjunts explora la construcció de l’alteritat des de tres perspectives interrelacionades: Si je te vole la mer, Inventaire i L’ordre d’Échiré.
Prenent com a punt de partida el diàleg epistolar entre l’artista i la Casbah —a qui dona veu el poeta algerià Cedric Chaabi—, Si je te vole la mer endinsa l’espectador en un viatge hipnòtic, quasi eròtic i profundament honest. Un viatge que travessa el camí entre el jo i l’altre per tal de desestabilitzar la simplicitat reduccionista que massa sovint adoptem per descriure’ns. Si je te vole la mer confronta l’exercici etnogràfic, l’interès en la recerca i l’estudi de la perifèria, la ferida, l’edifici de l’impuls civilitzador ja en runes, en una tasca impossible, gairebé patètica, construïda sobre els fonaments d’una alteritat que és, o hauria de ser, més ficció que realitat. Són precisament aquestes runes, el fracàs compartit, les que Ro Caminal reprodueix a Inventaire. La instal·lació, on podem contemplar una pila de material de construcció, runes de temps passats, i un panell de llum LED que les travessa, ens parla també d’aquestes cicatrius que tant ens fascinen, i de com el treball de l’etnògraf, l’arqueòleg i l’artista, a través de la seva mirada inquisitiva, continua, encara ara, intentant descobrir nous exotismes, recreant l’alteritat. La proposta de Ro Caminal a la tercera part d’Arquitectura de conjunts: L’ordre d’Échiré, és precisament la de desestabilitzar la naturalesa intrínseca de la comprensió dicotòmica, intervenint en la idiosincràsia lingüística de la conjunció i difuminant les fronteres entre el jo i l’altre.
La segona part de l’exposició, titulada In Limbus Melita, s’estructura a partir de dues intal·lacions: In Limbus i Heavenly father.
El títol de la peça In Limbus fa referència a l’estat de llimbs en què molts immigrants es troben quan arriben a Malta. A causa de la seva posició geoestratègica, l’illa s’ha convertit en una destinació desitjada per molts immigrants subsaharians, que es pensen que estan a les portes d’Europa. Arribats a l’illa, molts acaben sent explotats, entre les runes d’una civilització de luxe que a poc a poc pren forma a Sliema, un antic barri de pescadors que desapareix entre les grans grues i els esquelets de formigó, i es converteix en un mirall de l’opulència, la corrupció i l’exclusió. Les moltes hipocresies en què una Europa suposadament diversa i multicultural es veu diàriament confrontada a una realitat d’explotació i exclusió es fan encara més paleses a la peça d’àudio que acompanya In Limbus. Heavenly father és una pregària, una oració per a l’immigrant, una apologia al respecte, a la tolerància, a la igualtat d’oportunitats. Un clam perquè la llum del creador il·lumini el camí dels nouvinguts. El paternalisme de certs sermons eclesiàstics és més que evident a Heavenly father, la versió contemporània d’una antiga pregària, modificada en aquesta ocasió per emfatitzar-ne la condescendència. L’oració esdevé aquí no una referència a l’altre, sinó un recordatori de les realitats de les quals formem part, de les quals som responsables.
Tal com proposa Abu Ali, cal “obrir la visió a allò que no coneixem [o no volem conèixer], implicar-nos en tant que vida dins de la vida, cossos entre cossos. No en la retòrica, sinó a través d’una experiència vital que interrelaciona diversos afectes i sabers. Una experiència que necessita el temps, els sentiments, els desitjos i les pors per continuar cuidant la necessitat mútua, la col·laboració, la consulta”. L’obra de Ro Caminal ens convida precisament a obrir la visió per emprendre aquest viatge.
