Conèixer més a fons el mosquit tigre
L'any 2004 es detecta per primera vegada a Catalunya el mosquit tigre (Aedes albopictus), espècie originària del sud-est asiàtic, que té activitat diürna i un comportament agressiu (picades més nombroses i doloroses que les dels mosquits autòctons i que travessen la roba). S’ha estès principalment en àrees urbanes, on troba el seu hàbitat preferit en qualsevol envàs que contingui aigua durant un mínim de 10 dies (gerros, joguines, galledes, embornals, piles de pneumàtics...).
La prevenció de la proliferació del mosquit tigre és una nova assistència tècnica en l’àmbit de la protecció de la salut pública, que s’inicia l'any 2013 des de Medi Ambient, Salut Pública i Territori del Servei d’Assistència Municipal (SAM) amb l’objectiu de reduir la densitat de la població de mosquit tigre als municipis on es detecta la seva presència.
» Característiques
Són artròpedes: tenen esquelet extern (exoesquelet), les extremitats articulades i el cos segmentat.
Són insectes: invertebrats que tenen 6 potes.
Són dípters: tenen dos parells d’ales.
La mida és petita entre 2 i 10 mm.
Té una coloració fosca amb taques blanques a l’abdomen i a les potes i amb un tret molt característic que és la línia blanca que li va del cap fins al tòrax.
El mosquit tigre és actiu durant el dia.
» Alimentació i reproducció
Tant els mascles com les femelles s’alimenten del nèctar de les flors i del suc d’alguns fruits .
Només les femelles piquen per xuclar la sang. Aquest és un aliment molt nutritiu que els permet fabricar molts ous.
Un cop s’han aparellat, la femella haurà de pondre els ous ben a prop de l’aigua.
» Transmisió de malalties
Els mosquits poden actuar com a vectors de diverses malalties, cada espècie de mosquit pot transmetre unes malalties concretes.
El mosquit tigre és capaç de transmetre el zika, el dengue i el chikungunya.
Les malalties que transmet el mosquit tigre no són freqüents a Catalunya. Tots els malalts detectats fins ara (any 2017) s’han contagiat en països tropicals. De moment el mosquit tigre no ha transmès cap malaltia al nostre territori, però sí que ho ha fet en altres països de la Unió Europea.
La transmissió de les malalties es produeix de la següent forma:
1. Una persona arriba malalta al nostre territori
2. Si viu en un entorn on hi ha mosquits tigre, podrà rebre la picada d’algun d’aquests.
3. Si aquest mateix mosquit pica a una altra persona sana, li podria transmetre la malaltia en el moment d’injectar la seva saliva.
4. Ja tenim una segona persona infectada per la mateixa malaltia.
» El cicle de vida
El mosquit passa per quatre etapes vitals: ou, larva, pupa i adult.
OusEls ous acostumen a trobar-se agrupats, són negres, cilíndrics i brillants.
Quan estan suficientment hidratats fan eclosió i en surten les larves. Tenen la capacitat d’hivernar, és a dir, resisteixen les baixes temperatures.
A falta d’aigua a la seva disposició, poden aguantar secs gairebé un any.
És la fase aquàtica d’allò que serà un mosquit volador i s’alimenta de detritus constantment.
Respira oxigen de la superfície mitjançant un sifó que té a la part posterior de l’abdomen.
Prefereix desenvolupar-se en recipients amb volums petits fins a 50L.
És la fase on el mosquit completa la metamorfosi i emergeix en la forma adulta.
No té boca i, per tant, no s’alimenta.
Seria una fase equivalent al capoll d’una papallona, però amb capacitat de nedar.
Un cop els mascles i les femelles s’han reproduït, aquestes ponen els ous a les parets dels petits recipients amb aigua.
Una femella pot arribar a pondre més de 200 ous.
Els mosquits tigre poden viure entre 1 i 2 mesos.
» On es troba?
El mosquit tigre s'ha adaptat perfectament al medi urbà i, actualment, pon ous a l'interior de qualsevol lloc de petites dimensions que contingui aigua durant un mínim de deu dies: pneumàtics, gerros, llaunes de beguda, cendrers, joguines, bidons, galledes, pots, platets de test, etc.
Els punts de cria es troben sovint a terrenys o cases abandonades, deshabitades temporalment o segones residències, on acostuma a haver-hi recipients descuidats que contenen aigua de pluja.
També es poden localitzar llocs de cria a la via pública, com ara embornals, fonts, residus, magatzems municipals, etc.
El mosquit tigre no diposita mai els ous en aigües en moviment, com ara rius i rieres, ni en superfícies i volums d'aigua importants (més de 200 litres), com ara els estanys. Tampoc no es pot desenvolupar on l'aigua s'evapora al cap de pocs dies.
» Prevenció i control mosquit Tigre
Aquí teniu l'enllaç de Youtube amb els videos del Mosquit Tigre.